L'estrès matern podria deixar empremtes epigenètiques en gens de la placenta associats al cortisol -una hormona necessària perquè el fetus es desenvolupi- i això afectaria el desenvolupament del nadó des d'etapes molt primerenques, segons revela un article publicat a la revista European Neuropsychopharmacology. La nova recerca suggereix que el benestar emocional de la mare durant l’embaràs no tan sols és important per a ella, sinó que també podria influir en la salut futura del nadó. 

La placenta és un òrgan fonamental durant l’embaràs, ja que no tan sols proporciona oxigen i nutrients al fetus, sinó que també respon a factors com l’estrès matern i ajuda el fetus a adaptar-se a l’entorn. Ara bé, encara no s’han explorat gaire els mecanismes a través dels quals la placenta s’ajusta a aquests factors estressors ni com influeixen en el desenvolupament fetal. 

L'equip de recerca va observar que l’estrès matern podria deixar empremtes epigenètiques en certs gens placentaris. En concret, aquestes marques no modifiquen l’estructura genèrica, però sí que n’alteren el funcionament. En el marc de l’estudi, es van identificar canvis epigenètics en gens relacionats amb la regulació del cortisol, una hormona cabdal en la resposta del cos a l’estrès. 

En aquest estudi pilot, finançat per un projecte de la convocatòria Intramural del CIBERSAM, hi van participar quaranta-cinc dones embarassades primípares i sanes. Durant l’embaràs se’n van mesurar els nivells de cortisol i símptomes depressius i, després del part, es van analitzar les placentes. Al cap de set setmanes, es va avaluar el neurodesenvolupament dels nadons mitjançant un test especialitzat: la prova de Brazelton o escala d’avaluació del comportament neonatal (en anglès, NBAS). 

L'equip de recerca va utilitzar una tècnica avançada de seqüenciació que permet observar canvis epigenètics en àrees àmplies de l’ADN i, així, obtenir una visió molt detallada de la resposta de la placenta a l’estrès matern. Aquest mètode va intentar modificacions en gens clau de la regulació del cortisol, com, per exemple, els gens HSD11B2, NR3C1 i FKBP5. Els resultats suggereixen que l’estrès matern —especialment en els primers mesos de l’embaràs— pot provocar alternacions en aquests gens, la qual cosa podria afectar el desenvolupament fetal i la salut futura del nadó. 

Águeda Castro, primera autora del treball i investigadora del CIBERSAM a la Universitat de Barcelona, assenyala que "aquest estudi reforça la importància d’atendre la salut mental de les mares ja des del començament de l’embaràs, perquè l’estrès podria deixar una empremta biològica en el desenvolupament del nadó per mitjà de mecanismes epigenètics que tot just comencem a comprendre".