Actualitat

Cinc reflexions colpidores que aborda la sèrie d'èxit «Adolescència» i que no et deixaran indiferent si tens fills

  • Imatge de la minisèrie «Adolescència» -

ARA A PORTADA

Publicat el 19 de març de 2025 a les 11:50
Actualitzat el 19 de març de 2025 a les 13:22

Tothom en parla. Fa menys d'una setmana que es va estrenar a l'Estat i ja es postula com una de les sèries de l'any.  Adolescència, una minisèrie de quatre capítols rodada en plans seqüència, no deixa indiferent a ningú que la veu. Creada per Jack Thorne i Stephen Graham, i protagonitzada magistralment per Stephen Graham i el debutant Owen Cooper, posa el focus en la detenció d'un menor de 13 anys acusat d'assassinar una companya d'escola.

Al voltant d'aquests tràgics fets, la minisèrie aborda diversos temes colpidors que van més enllà de l'adolescència, i que interpel·len totes les figures que tenen rols actius en la criança.

Hem volgut resumir les reflexions més impactants que es deriven d'aquesta sèrie d'èxit: 

  • "Això no ens pot passar a nosaltres": La sèrie pren com a protagonista una família aparentment estructurada que, de forma abrupta, topa amb la detenció del seu fill acusat d'assasinat. A poc a poc, l'espectador/a va entrant en les dinàmiques familiars i desgranant alguns factors influenciadors en la conducta de l'adolescent. Els creadors deixen clares les seves intencions: "Podríem haver fet un drama sobre colles i crims amb arma blanca, o sobre una criatura la mare del qual és alcohòlica o el pare del qual és un maltractador violent". Però volíem generar el pensament: això ens podria estar passant a nosaltres!".

    El cert és que aquest és un denominador comú en molts casos de trastorns mentals, assetjament o violències sexuals en menors... Molts trascorren en silenci, i les famílies presumim que són conductes o situacions desvinculades dels nostres fills o files pel simple fet de no veure-ho reproduït a casa. 
     
  • La fragilitat adolescent. El protagonista de la sèrie és Jamie Miller, un adolescent de 13 anys que reflecteix brillantment aquesta metamorfosi que és l'adolescència en la qual aflora la fragilitat i la inseguretat, també. Un període en què els infants busquen referents fora de la llar i en què pren especial rellevància el grup de pertinença, així com la necessitat de transgredir límits. 
     
  • Els perills de la masclosfera i els patrons de masculinitat tòxica. Adolescència també aborda els referents de masculinitat que tenen els adolescents, així com l'absència d'educació sexoefectiva. En aquest sentit, les dades cada vegada són més preocupants. La bretxa entre la deconstrucció de rols que fan les noies i els nois és cada cop més pronunciada, al mateix temps que creixen els discursos misògins i antifeministes entre els joves. La sèrie reflecteix perfectament els perills de la masclosfera, la radicalització en línia i la cultura incel. Parlem d'aquests homes que s'identifiquen com a incapaços de trobar parella malgrat el desig de fer-ho i que expressen frustració, ressentiment i odi cap a les dones per aquesta manca d'èxit.
     
  • Les xarxes socials també "eduquen". La sèrie posa de nou sobre la taula un debat candent: la influència que tenen les xarxes socials sobre els menors. L'auge de figures com Andrew Tate a través xarxes socials, entorn on els més joves no només socialitzen amb els seus iguals, sinó on també prenen referents i aprenen a entendre el món. “Es tracta de ser conscients que no només nosaltres criem els nostres fills. Tampoc l'escola", alerten els creadors de la sèrie.
     
  • La figura del pare absent. La sèrie té un segon protagonista indiscutible: el pare d'en Jamie. A mesura que avancen els capítols, es va veient que lluny de ser un referent violent, sí que passa moltes hores fora de casa abocat a la seva feina. Els creadors deixen clara també la seva intenció amb aquest personatge. I és que, sovint, l'absència de figures refents ens pot fer desconnectar de les criatures o pot empènyer-les, en el pitjor dels casos, a suplir-ho amb referents externs que poden ser tòxics. "No hi ha cap pare que, després de veure aquesta sèrie, apagui la televisió i no vagi a l'habitació dels seus fills a dir-los: Què us passa?", assenyala l'actor Ashley Walters, que interpreta l'inspector a la sèrie. "Si amb aquesta sèrie ho aconseguim, anem en bona direcció". 

Sens dubte, Adolescència és una sèrie en què ens podem donar tots i totes per al·ludits.