Ha estat el discurs que més ha emocionat i, també, el que més s'ha viralitzat de tota la gala dels Goya. Eduard Sola, guionista de Casa en Flames, ha aprofitat el guardó que ha rebut al millor guió original per reivindicar la figura de les mares, "supermares" en paraules seves.
"Jo i la meva generació som fills d'una multitud de supermares. Són dones a les quals se'ls va exigir treballar fora de casa sense desprendre's de la feina dins de casa. Ens van vestir, ens van alimentar i ens van criar mentre combinaven tot això amb vuit hores de treball més mal remunerat que el dels seus homòlegs masculins. Ningú els va oferir una alternativa a aquest model basat en la renúncia a una vida pròpia", ha reblat.
"Mama, això és per tu. T'estimo moltíssim".
— Premios Goya (@PremiosGoya) February 9, 2025
Gana el Goya a Mejor Guion Original Eduard Sola por "Casa en flames" en su primera nominación. #Goya2025 pic.twitter.com/GH8EfyqMsP
Sola ha criticat la sobrecàrrega de les mares, responsabilitzant-ne el sistema patriarcal. "Molts pares no van estar a l'altura. Tampoc l'estat del benestar. Per això aquestes supermares poden avui alçar el dit legítimament i engegar-nos a la merda. Els sacrificis que van fer per nosaltres són en un compte sense pagar [...]", ha reivindicat tot rememorant una escena de Casa en flames en què la mare protagonista aixeca el dit del mig quan li etziben "l'amor és donar sense rebre res a canvi".
I, finalment, el guionista ha proclamat: "Construïm un món en què les cures no se sustentin en el sacrifici de ningú. Apostem per una criança que no necessiti supermares, sinó només mares, pares i ares amb l'estructura social i econòmica necessària per estimar i educar en llibertat i dignament".
Un detall que tampoc ha passat desaparcebut, ha estat el paper que contenia el missatge reivindicatiu i que Sola ha sostingut durant tota la intervenció, on es podia llegir "papa" juntament amb un dibuix fet per una criatura.
La pel·lícula de Casa en flames, de Dani de la Orden, és una imperdible comèdia àcida que posa al centre la figura d'una mare entregada i insatisfeta, terriblement humana i patètica, en paraules de la seva intèrpret Emma Vilarasau.
El film ha obtingut una onada de reconeixements, especialment als Gaudí i als Premis Feroz. Per això no ha deixat de sorprendre que els Goya no hagin acabat de fer justícia a la pel·lícula catalana més taquillera de tots els temps.
