El Departament d'Educació farà proves als alumnes per detectar problemes relacionats amb el llenguatge i altres necessitats educatives a partir del curs vinent. En concret, la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha concretat que es farà una prova per detectar problemes del llenguatge a primer de primària. Pel que fa a la dislèxia, es farà una prova a tot l'alumnat de 3r de primària. A més, es farà un cribratge genèric a 5è de primària i 2n d'ESO per detectar necessitats que no s'hagin detectat abans o entre alumnes que arriben amb la matrícula viva.

L'objectiu final és garantir la "màxima inclusió" de l'alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament i l'aprenentatge. En aquest sentit, ha dit que la detecció precoç és clau i que ha de permetre planificar correctament els recursos necessaris per atendre aquests infants i joves amb la idea d'oferir un "abordatge integral".

Així, a la prova que es farà entre infantil i primària per detectar els problemes amb el llenguatge, s'hi suma l'edició d'unes guies de recomanacions en l'atenció per a les escoles d'educació infantil, en col·laboració amb el Col·legi de Logopedes.

Precisament, Niubó ha explicat també que s'ha posat en marxa una prova pilot en quatre municipis per analitzar els procediments que estan seguint els Equips d'Atenció Psicoeducativa (EAP) i mirar si s'han de revisar. En concret, s'està fent un mapeig dels processos d'atenció a l'alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament i l'aprenentatge a Manresa, Sabadell, Vic i Cornellà de Llobregat. De la informació que se n'obtingui, Educació preveu extreure'n millores per aplicar al conjunt del sistema "per assolir-ne un de més inclusiu" i caminar cap a les deteccions més sistemàtiques.

D'altra banda, Niubó ha anunciat que les concrecions dels aprenentatges mínims de matemàtiques i llengües que s'havia anunciat que els centres rebrien aquest curs, "estan a punt de publicar-se". Aquesta és una de les demandes que va fer el grup d'experts per millorar els resultats educatius el curs passat.  La previsió és presentar a les direccions aquestes concrecions que s'han elaborat per a primària i ESO  durant la primera quinzena de març.

La consellera ha detallat que un cop elaborades aquestes es començarà a treballar per tenir les concrecions curriculars d'altres àmbits. Entre aquests, l'artístic, del medi natural i social i llengües estrangeres a primària; i ciències naturals, ciències socials, llengües estrangeres i tecnologia, entre d'altres, a secundària.

Per últim, ha explicat que es treballa en un pla per adaptar l'educació afectiva i sexual a les diferents etapes educatives.

Defensa que no es tanca cap escola pública

Niubó s'ha referit també a la planificació educativa assegurant que "no es tanca" cap centre educatiu públic de cara al curs vinent tot i la davallada de la natalitat. Sobre el tancament de línies, ha dit que a hores d'ara s'ha donat a conèixer l'oferta inicial amb la previsió de tancar línies per ajustar-ho a la realitat demogràfica i evitar la sobreoferta, que contribueix a la segregació escolar. Tot i això, ha afegit que, com cada any, en l'oferta final segurament hi haurà alguns grups públics que es preveia que tanquessin que no ho faran i, en canvi, sí que es podrien tancar de concertats.

A més, ha anunciat la voluntat que en el futur les funcions dels Coordinadors de Convivència, Coeducació i Benestar (Cocobe) l'exerceixin treballadors o educadors socials i no docents.

Pel que fa a les aules d'acollida, ha detallat que s'ha crescut en 417 -actualment n'hi ha 1.583- i s'han fet 500 formacions als docents que les han d'atendre. I és que del setembre al gener hi ha hagut 12.000 alumnes de matrícula viva als centres escolars catalans. Sobre les aules intensives, que es van posar en servei primer a Barcelona i s'han estès a altres municipis, Niubó ha dit que han detectat una reducció de l'abandonament però ha instat a esperar al curs vinent per poder analitzar bé l'experiència.