Més d’1,9 milions de menors a l'Estat no tenen pediatre/a al seu centre de salut d'Atenció Primària, segons dades de l’Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap) i l’Institut Nacional d’Estadística. Atenent a aquestes fonts, Catalunya és dels territoris on hi ha un percentatge més elevat de places de pediatria a l'AP sense cobrir (35%).
Una tendència a l'alça en els darrers anys que impacta negativament en la qualitat assistencial de les criatures, ja que aquestes places acaben ocupades per facultatius sense l’especialització.

Segons la Societat Catalana de Pediatria, aquestes xifres tenen una lectura complexa. La seva presidenta, Anna Gatell, argumenta no hi ha tant una falta de recursos, sinó un desequilibri territorial. Així, per exemple, les grans àrees urbanes concentren el major nombre d'aquests especialistes, mentre que les comarques d'interior o perifèriques pateixen més dèficit d'aquests facultatius. Tot i que no es té coneixement del percentatge al detall en termes geogràfics, sí que assistencialment estan identificats els punts més calents: Terres de l'Ebre, comarques del nord de Girona i algunes zones de la Catalunya Central.
Però la distribució desigual no només és en termes territorials. També hi ha un desequilibri entre l’atenció primària i l’hospitalària. En els darrers 10 anys, les places de pediatria hospitalària han crescut un 36%, el triple que les d’Atenció Primària, i cada vegada hi ha més infants sense especialista en pediatria de referència als centres de salut de l’estat espanyol. "Fa anys que treballem per augmentar la capacitat de resolució de pediatria a l'Atenció Primària per fer-la més atractiva. Els residents han de poder no només atendre criatures sanes, també acompanyar patologia crònica o fer assistència en altres àmbits com la salut mental, els trastorns de l'aprenentatge i neurodesenvolupament...", explica Gatell.
El que ningú rebat és que cada vegada costa més seduir els metges perquè cursin l'especialitat de pediatria. Els motius estan perfectament identificats: la sobrecàrrega assistencial, condicions laborals precàries i excés de burocràcia. Aquestes dificultats fan que molts metges i metgesses joves optin per altres especialitats o decideixin marxar a altres països amb millors condicions laborals.
"Ens preocupa que els infants no siguin atesos per especialistes pediàtrics", lamenta la presidenta de la Societat Catalana de Pediatria que advoca pel model d'equips territorials pediàtrics que des de 2008 funciona a Catalunya amb bons resultats, el desplegament del qual es va fer extensiu al conjunt del territori a finals de 2023. Es tracta d'un model que justament busca promoure l'equitat assistencial, basant-se en la coordinació entre els diferents perfils professionals amb l'objectiu d'incrementar la capacitat de resolució i optimitzar l’ús d’eines diagnòstiques i millora en el seguiment.
El compromís d'aquest desplegament és que en els propers anys cada infant i jove de Catalunya tingui almenys 1 pediatre/a i 1 infermer/a pediàtric/a de referència dins de l'equip territorial que li correspon.