[inicicentrareport]Han passat cinc anys del pacte Contra la Segregació Escolar, un gran compromís de país que van prendre administració i entitats per acabar amb els desequilibris educatius a Catalunya. Des de llavors hi ha algunes dades per a l'optimisme, però d'altres continuen encara enquistades en percentatges preocupants.

El context general ha millorat i ara el 68% dels centres reflecteixen la composició de l'entorn, nou punts més que fa cinc anys. Però el 17% dels centres educatius continuen segregats, un percentatge que segons la Fundació Bofill no ha canviat en vuit anys. 
 

Segons l'entitat, la situació dels segregats no ha millorat perquè no se'ls ha donat un tractament concret prioritari i per això ha reclamat un pla d'acció específic per als 410 centres amb una situació més preocupant. En canvi, sí que els centres no corresponsables han baixat del 25% al 16%. 

[noticia]138[/noticia]
El nou informe de la Bofill analitza l'evolució de la segregació en municipis de més de 10.000 habitants a Catalunya entre els cursos 2014-2015, 2019-2020 i 2022-2023. En línies generals, la segregació ha millorat i set de cada deu centres són diversos socialment i tenen una composició més equilibrada respecte al seu entorn. Això suposa 16 punts percentuals més que fa vuit anys i nou més que fa cinc. La redistribució s'explica principalment per una reducció dels centres no corresponsables, que han passat del 32% fa nou anys al 16%.

[blockquote]Els centres segregats s'han mantingut en el 17%, els equilibrats han passat del 51% al 67% i els no corresponsables han baixat del 32% al 16%.[/blockquote]

A primària, el 19% de les escoles estan segregades, un punt percentual menys que el primer curs del pacte. A secundària, són un 13%, els mateixos.

L'informe conclou que l'aplicació de mesures genèriques contra la segregació que s'han aplicat des de l'aprovació del pacte, ara fa cinc anys, han permès millorar els nivells generals de segregació però no han suposat un avenç per als centres amb més dificultats.
[intext1]
Un dels problemes és que sis de cada 10 centres continua rebent més matrícula viva al llarg del curs respecte als centres del seu entorn, tot i que la normativa no ho permet. L'informe reconeix que aquesta assignació en els centres segregats s'ha reduït gràcies al pacte, ja que el 2019-2020 eren el 83% els centres segregats que van rebre un excés d'assignacions de matrícula viva i el 2022-2023 en van ser el 56%. Tot i la reducció, la Bofill ha insistit que la situació és encara "molt greu".

Dins dels centres segregats, els de secundària són els més perjudicats per aquesta "desprotecció" per la matrícula viva. En concret, el 72% continua rebent un excés d'assignacions, quan el curs 2019-2020 eren el 83%.

Anant més enllà, la Bofill ha denunciat que un de cada tres centres segregats rep ara més assignacions de matrícula viva de les que va rebre el curs 2019-2020. Així, tot i la reducció genèrica, dels 410 centres més segregats, 121 van rebre més altes al llarg del curs que en els cursos previs a l'aprovació del decret d'admissió: 71 a primària i 50 a secundària. 

D'altra banda, la segregació escolar d'aquests centres supera la residencials i, en un 54% dels casos tenen al costat altres centres més benestants amb menys alumnat vulnerable que el que els hi correspondria pel seu entorn.

D'altra banda,  encara hi ha un 16% de centres que no es corresponsabilitza amb l'escolarització equilibrada de l'alumnat més vulnerable, la majoria, segons la Bofill, de la xarxa concentrada. En aquest sentit, la fundació critica que l'actual normativa de concerts limita les possibilitats d'intervenció de l'administració però reconeix també que les aportacions per compensar l'infrafinançament de la plaça escolar encara no arriben a primària i part de secundària. En concret, aquestes 'motxilles econòmiques' no arriben al 70% d'infants i joves vulnerables. La Bofill apunta que farien falta 105 milions d'euros més per arribar a tothom.

Si s'analitza la situació de la concertada només, el 61% dels centres tenen una composició equilibrada respecte al seu entorn, 15 punts més que quan es va signar el pacte. Els no corresponsables suposen el 29% del total de centres concertats, quan el 2019-2020 eren el 48%.

Tot i la millora, les diferències encara són molt destacables si es comparen els centres per titularitat: 21% de centres segregats el curs passat a la xarxa pública i 9% a la concertada; i 46% d'equilibrats enfront del 61%.

Una altra dada revela que els concertats escolaritzen la meitat dels alumnes en risc de pobresa que els públics: 28% versus 15%.

La Fundació Bofill insta la Generalitat a prendre mesures concretes per revertir encara més les xifres de segregació:

[GotaVerdaPle] Blindar ja aquest curs la matrícula viva als centres amb més alumnes vulnerables i bloquejar les places vacants que acumulen.

[GotaVerdaPle] De cara a la preinscripció del curs vinent, garantir que els centres segregats matriculen només alumant amb necessitats específiques per raó socioeconòmica que ja tinguin germans al centre, però no de nous.

[GotaVerdaPle] Augment de 43 milions d'euros en la partida pressupostària prevista per a la distribució equilibrada de l'alumnat vulnerable fins assolir els 148 milions.

[GotaVerdaPle] Circuits i treball coordinat amb el món local per promoure la matriculació en grup de famílies més benestants amb centres amb més concentració d'alumnat vulnerable.

[newsletter-criar][ficentrareport]