El Síndic de Greuges ha constatat que s'han produït "avenços significatius" en el desplegament del model d'educació inclusiva des de l'aprovació del decret de 2017, però ha denunciat que no s'està garantint prou la plena inclusió.

Així ho ha explicat un informe que, tot i reconèixer un esforç de l'administració pel que fa a recursos, ha avisat que els alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE) als centres ordinaris han crescut notablement i ja representen el 86,4% del total. El text aposta per:

• Augmentar els recursos i recomana que el repartiment d'aquests no sigui lineal
• Baixada de ràtios
• Reforçar els EAP 
• Combatre l'abandonament escolar del col·lectiu, del voltant del 50%, en acabar l'ESO

L'informe ha apuntat que el desplegament del model passa per un procés de transformació del sistema educatiu que necessita temps i que requereix no només de la dotació de recursos sinó també de la consolidació de "canvis culturals" entre els professionals i les famílies. I és que creu que el principal obstacle és la manca d'una cultura de l'educació inclusiva arrelada i compartida pel conjunt de la comunitat educativa.

Tot i admetre l’esforç que l’administració ha fet en aquest sentit, incrementant significativament els recursos, la institució també ha assenyalat que la xifra d’alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) als centres ordinaris s’ha incrementat notablement, arribant al 86,4% en el curs 2023-2024.

La síndica de greuges, Esther Giménez - Salinas, ha vinculat aquest creixement al fet que actualment es fan més diagnòstics. Així, ha remarcat que calen més ajudes per poder brindar una atenció adequada a tots aquests alumnes i evitar que les famílies acabin portant-los a centres d’educació especial "on consideren que podran estar millor atesos". En aquest sentit, el document de la síndica ha plantejat la necessitat de transformar els centres d'educació especial, a fi que redueixin progressivament l'alumnat que s'hi escolaritza, sempre que aquest pugui ser atès als centres ordinaris.

Giménez - Salinas ha explicat que l’acompanyament, suport i atenció que reben aquests estudiants i les seves famílies és un dels principals motius de queixa a la institució en l’àmbit de l’educació. En concret, el 2023 va rebre 200 queixes relacionades amb la inclusió escolar, el 17,3% del total de comunicacions relacionades amb l'educació. Aquestes xifres evidencien un augment progressiu en els darrers anys: s'ha passat de 82 el 2018 a 200 fa dos anys.

L’informe ha analitzat diversos aspectes relacionats amb l’aplicació pràctica de la inclusió i considera que en alguns aspectes encara hi ha marge de millora. Així, ha indicat que encara hi ha una certa tendència a la segregació interna d’aquests estudiants dins dels centres ordinaris.

Alhora, ha apuntat que hi ha un "dèficit de formació" del personal docent i d'atenció educativa per comprendre el canvi de paradigma que suposa la implantació del model d'escola inclusiva i el paper que ha de tenir cada professional. Amb tot, ha reconegut que sí que hi ha un interès creixent per part dels docents. En aquesta línia, ha remarcat que hi ha més sol·licituds de professors que volen formar-se en educació inclusiva que places adjudicades.

Reforçar els EAP i fer-los entrar a l’aula

Per altra banda, el document ha avisat que els centres i els serveis educatius encara no treballen de manera prou coordinada i integrada. També ha reconegut que els equips d'assessorament i orientació psicopedagògiques (EAP) estan “saturats” i considera que a la seva intervenció "li falta intensitat". En aquest sentit, ha apostat per enfortir la xifra de professionals que integren aquests equips i repensar el model perquè deixin de ser elements externs i estiguin “més presents a l’aula”. Al mateix temps, el document ha proposat que els EAP garanteixin un protocol de detecció compartit amb el professorat que incorpori, més enllà del diagnòstic, la definició conjunta d'estratègies per afavorir la inclusió escolar.

 A tot plegat se li suma el fet que els centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) no han estat plenament desplegats. De fet, d’acord amb el document, només la meitat han fet la reconversió.

Repartiment equilibrat d'alumnes

Davant la situació analitzada, la síndica ha plantejat un conjunt de mesures orientades a millorar l'eficàcia del model d'educació inclusiva. La primera és avançar en l'escolarització equilibrada de l'alumnat, a través de la reserva diferenciada de plaça. El repartiment ha millorat en els darrers anys gràcies a les mesures introduïdes, així i tot, la síndica ha considerat que caldria modificar l'escolarització d'aproximadament una cinquena part de l'alumnat amb NEE dels centres ordinaris on actualment estan matriculats. Els centres amb menys del 2,5% d'alumnes amb NEE o sense ha passat del 52,3% al 30,6% i ha augmentat el percentatge de centres amb més d'un 5% d'aquest alumnat, de l'11% al 24,3%.

Pel que fa als recursos, la institució ha insistit que cal assegurar que es doti els centres ordinaris dels recursos específics i els suports addicionals i intensius necessaris. Segons l'informe, s'ha passat de 43,3 alumnes per docent SIEI (Suport Intensiu d'Escolarització Inclusiva) a 30,8 entre el 2017 i el 2023. Actualment, hi ha prop d'una dotació de docent de SIEI per cada dos centres al sector públic i una dotació de docent de SIEI per cada tres centres en el sector concertat.

Més recursos pels centres d’alta complexitat

En aquesta línia, l'informe també ha plantejat que no es pot fer un repartiment lineal dels recursos, sinó segons la realitat de cada centre, especialment tenint en compte la seva complexitat. I és que als centres de màxima complexitat hi ha pràcticament el doble d’alumnes amb NEE (4,8% versus 2,5%). Davant d'això, ha proposat crear contractes programa per dotar de més recursos aquests centres i establir criteris de graduació de la dotació de plantilles en funció de la complexitat i de la concentració de l'alumnat amb NEE.

Combatre l’abandonament escolar

En un altre ordre de coses, l’informe ha assenyalat que cal abordar també aquesta realitat a l'escola bressol, així com establir un pla de continuïtat formativa de l'alumnat amb NEE als ensenyaments postobligatoris. Segons ha explicat la síndica, es calcula que el 50% dels estudiants que acaben l’ESO no segueixen cursant estudis postobligatoris a l’escola ordinària. En aquest sentit, el document ha remarcat que mentre que el 58% de l'alumnat que finalitza l'ESO s'escolaritza al batxillerat, aquesta proporció és només del 10,5% en el cas d'alumnat amb NEE.

Segons Giménez - Salinas, molts d’aquests joves abandonen els estudis, o acaben redirigint-se a centres d’educació especial. Així, s’ha comprovat que malgrat que la xifra d’alumnes amb NEE que estudien en centres ordinaris ha augmentat, la quantitat d’escolars dels centres d’educació especial s’ha mantingut estable. Aquest fet, ha explicat, estaria vinculat amb aquest increment de l’alumnat de més de 16 anys.

Disminució de ràtios i accés a colònies, sortides i lleure

Més enllà dels recursos, l’informe també ha abordat la necessitat d'assolir estratègies específiques per atendre aquests alumnes que vagin més enllà de l'abordatge psicopedagògic, incorporant una dimensió social i de garantia de drets.

Així mateix, ha apuntat que cal garantir l'atenció d'aquest alumnat en altres activitats i espais, com el de migdia, les colònies o les sortides, aspectes que actualment no estan completament garantits. En aquest context també s’hi ubiquen les activitats de lleure.

Una altra proposta del text implica consolidar les reduccions de ràtios, ja que això afavoreix l'atenció personalitzada i l'acompanyament. La síndica ha demanat que aquesta política es traslladi també a l'ESO. D'altra banda, la institució ha proposat impulsar la codocència i analitzar si s'ha de reforçar més la dotació d'altres perfils professionals per tal d'assegurar la presència de dues persones a les aules, encara que no siguin dos docents.

Prop de 35.000 alumnes amb NEE a Catalunya

El 2023 hi havia a Catalunya prop de 35.000 alumnes amb necessitats educatives especials reconegudes pel sistema als ensenyaments d'educació infantil de segon cicle, primària i ESO. Les necessitats més prevalents són el Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), amb prop de 14.000; la discapacitat intel·lectual (prop de 8.500), el retard del desenvolupament (prop de 6.000) i els trastorns greus de conducta (prop de 3.000).