[inicicentrareport]El dol és un procés i és important que cadascú es pugui donar el temps que necessiti per a transitar-lo, també els infants. Comporta diferents emocions, com ara confusió, tristesa, ràbia, entre d’altres.

Infants i adults tenim necessitat d'expressar-les sigui plorant, parlant,... S'han de poder acceptar i normalitzar, tot i que evidentment si els símptomes són molt intensos o es prolonguen més enllà d'un any és recomanable que es busqui suport professional o, fins i tot, si ja hi ha característiques pròpies del dol que fan que pugui ser un dol complex, es pot buscar suport abans.

Les festes de Nadal acostumen a ser moments que ens activen molts aspectes emocionals i de records, i en aquest sentit els dols no en són una excepció. Tant si es tracta d'un dol recent com un dol més antic, les festes poden suposar una reactivació d'aquest procés, o un moment on necessitem més poder expressar que estem trobant a faltar aquella persona que estimem i que ja no hi és.

Com podem acompanyar i donar espai al dol per Nadal? 

[GotaVerdaPle] Evitem contenir emocions: no haver de contenir les emocions, siguin les que siguin, és molt important. Si estem sentint tristesa i no la podem expressar o no ens podem permetre plorar, el que podem acabar sentint és que estem desconnectats d'aquells que ens envolten.

[GotaVerdaPle] Connectats i acompanyats: a vegades, seguint la màxima de "si no en parlem, no existeix", ens trobem amb persones que estan amb nosaltres fingint alegria i sentint-se lluny, quan potser el que necessitarien és poder-ne parlar amb franquesa, plorar si cal, i després continuar la festa sentint-se més connectats i acompanyats.

[noticia]326[/noticia]
[GotaVerdaPle] Anomenem o recordem la persona: parlar de la persona que falta, que se la pugui mencionar, que els seus records i anècdotes puguin seguir formant part de la conversa.

[GotaVerdaPle] I algun objecte o ritual? Pot ser recomanable poder fer alguna cosa concreta i simbòlica que ens permeti recordar-la: encendre una espelma, posar una fotografia, menjar alguna cosa que sabem que li agradava, tot són fórmules vàlides, no n’hi ha de correctes ni d’incorrectes, sinó que cadascú ha de poder trobar les pròpies que l’ajudin a sentir-se connectat amb aquells que troba a faltar i que ja no hi són.

[info]Anna Masnou és psicòloga i autora del llibre "Adéu, Avi" que parla del dol i de com acompanyar-lo en els infants.[/info]
[ficentrareport]