A l’actualitat hi ha moltes persones, majoritàriament dones, que tenen dificultats a l’hora de posar límits davant una situació incòmode per tal de no ofendre a l’altre persona i que això generi un conflicte i confirmar la creença de ser una “mala persona”.

Durant la nostra infància vam aprendre d’una forma molt polaritzada qui érem i com érem considerades segons si ens “portàvem bé o malament”.

Una de les tasques principals a la criança es ajudar a les criatures a relacionar-se i conviure tant amb elles mateixes com amb els altres i tot i que fan molt aprenentatge implícit, també ho acostumem a fer a través de certes formes de comportament que hem après a nivell social.

Coneixem que dins d’aquestes normes de convivència hi ha normes no escrites que recullen el “saber estar” quan per exemple:

• No cridem a les biblioteques
• Quan caminem pel carrer anem lluny de la vorera
• Hi ha llocs on podem córrer i pel carrer caminem
• Fem cua per pagar al supermercat
• Demanem qui és l’últim mentre esperem el torn
• Aixequem la mà per parar l’autobús

Malauradament dins d’aquestes normes que potser ara ja ens grinyolen, és probable que en la nostra infantesa en el passat també ens han demanat aquestes altres socials amb el risc de ser jutjades, criticades o rebutjades si no les seguíem:

• Fes un petó i no siguis mal educada
• No siguis així de vergonyosa i digues alguna cosa
• Millor no diguis res i no ens facis passar un mal tràngol
• Somriu i no facis un escàndol per res
• Has de ser bona i tractar bé a tothom

Dic malauradament perquè aquestes normes eren una instrucció clara a seguir però no recollien la nostra experiència interna, no ens van ajudar a connectar amb les nostres sensacions ni explicar les excepcions que existeixen a l’hora de conviure i relacionar-nos.

Les excepcions a les normes sonen així:

• Hi ha llocs on podem córrer i altres per caminar, però si algun dia et sents en perill corre fins trobar algú de confiança.
• Tractem de tenir un to de veu suau i no cridar, però si algú et fa sentir incòmode, crida sense importar on sigui per demanar ajuda.
• Hem de ser bons i tractar bé als demés, però si algú et fa sentir insegura, pots marxar per acudir a algú conegut sense donar explicacions.

Totes aquestes excepcions protegeixen la teva criatura en moments de vulnerabilitat i l’ajuden a ser conscient de quines són les senyals internes que fan que necessiti una alternativa per resoldre la situació.

Aquests aprenentatges ens permeten no haver d’escollir entre ser “bona o mala persona” sinó que ens ajuden a ser flexibles i tenir eines per incloure diverses maneres d’actuar segons el context i la persona amb la que ens relacionem.

Per exemple, dins de l’assertivitat, que és un estil de comunicació que pel contrari de l’estil passiu o agressiu, ens ajuda a defensar la nostra opinió a la vegada que respectem la de l’altre, hi ha alguns drets que ens recorden el permís per aquesta convivència amb els altres mentre respectem els nostres desitjos, necessitats i límits:

• Tenir dret a dir no.
• Tenir dret a demanar informació i aclariments.
• Tenir dret a canviar d’opinió.
• Tenir dret a protestar quan se’m tracta de manera injusta.
• Tenir dret a cometre errors.
• Tenir dret a no justificarme davant els altres.
• Tenir dret a no ser assertiu

Per això mateix, un exemple d’aquesta excepció dins la norma és aquest dret assertiu que fa referencia a no ser assertiu.

Segurament t’hauràs trobat quan la teva criatura era petita o potser de més gran que persones desconegudes s’han apropat i l’han tocat sense permís ni consentiment i potser has posat cara de circumstàncies, has intentat prendre distancia física i no has dit res.

En aquesta omisió davant la incomoditat, moltes vegades trobem un trasfons d’aquest aprenentatge directe o indirecte de ser bones persones sempre i no hem rebut el dret a l’excepció, saber que cal tenir un bon tracte cap a l’altre però saber que també comptem amb excepcions que ens acompanyen a cuidar-nos en la convivencia.