[inicicentrareport]La infantesa és una etapa de molts aprenentatges. Ho explica el neurocientífic David Bueno al seu últim llibre "Educa el teu cervell" (Rosa dels Vents). Això passa perquè el cervell està especialment atent a tot el que té lloc al seu voltant a fi de garantir-ne l'adaptació a l'entorn. 

Hi ha molts estudis científics que han buscat respondre de quina manera l'ambient d'infantesa i la percepció que tenen els adults dels seus fills impacta en aspectes diversos del caràcter i en com ens relacionem amb nosaltres mateixos i l'entorn. 

En psicologia s'han descrit dos models de criances des d'una perspectiva teòrica: la parentalitat positiva i la parentalitat negativa. La negativa es caracteritza per "una relació basada en la poca o nul·la calidesa afectiva, la indiferència o la negligència, en la manca de suport emocional i fins i tot, en els casos més extrems, en el rebuig i l'hostilitat cap als fills i filles".  

En contraposició, la parentalitat positiva "implica l'afectivitat basada en la confiança i en la cura no sobreprotectora, en el suport emocional i la coherència entre recompenses i amonestacions de caràcter educatiu. Amonestacions que es fan en positiu i estimulant la proactivitat, com per exemple 'això ho podem fer millor'", explica Bueno. 

Sí que s'ha demostrat que la parentalitat negativa incrementa de manera significativa la probabilitat que els infants desenvolupin estats d'estrès, ansietat i fins i tot depressius durant l'adolescència o l'adultesa. "Afavoreix la formació de determinats patrons de connexions neuronals que propicien aquests comportaments", argumenta Bueno. 

"També s'ha vist que un estil de criança excessivament estricte, en el sentit de comportar càstigs físics o situacions clarament coercitives, afavoreix igualment canvis cerebrals que fan els infants més propensos a patir depressió". 

Un control excessiu sobre el comportament dels adolescents per part dels progenitors o del seu entorn social afecta negativament la seva salut mental i la seva percepció de benestar. "Ni la sobreprotecció ni la sensació d'indiferència contribueixen que hi hagi un desenvolupament equilibrat del cervell". 

[noticia]1772[/noticia]
Fins i tot, hi ha treballs que han demostrat que la manera com els progenitors es perceben entre ells, és a dir, si creuen que la relació especialment afectiva és positiva, afecta l'estabilitat mental dels infants. 

El cert és que la realitat, majoritàriament, no acostuma a situar-se en cap dels dos extrems d'aquests models de parentalitat. Més aviat en un punt intermig, amb alguns biaixos cap a una o altra banda.     

Ni tampoc és un element determinant, segons el neurocientífic. "Influir no implica determinar. En cap cas ens hem de culpabilitzar, ni tampoc utilitzar aquestes dades com a excusa o justificació ni per victimitzar-nos, sinó fer-les servir per veure amb més claredat cap a on volem i podem anar", aclareix. 

No hi ha ni hi pot haver una recepta màgica i única, cada família pren el seu model atenent els condicionants i les realitats diverses. [ficentrareport]