Són moltes les famílies que han cregut que les criatures es posen malaltes pel fred, o per anar descalços. El fet de sobre abrigar els nens i nenes pot suposar de vegades un problema pel que fa a la seva autonomia.

Els infants corren, juguen, salten, es mouen molt més de com ho fem les persones adultes. El mateix passa amb el calçat. "Les criatures no es posen malaltes per anar descalces, es posen malaltes per un virus, però no per tenir fred als peus"; explica la podòloga infantil Neus Moya.

En el cas dels bebès passa una mica el mateix: sovint tenen les mans i els peus freds perquè no acaben de regular bé la seva temperatura, i l'escalfor es concentra a la part dels òrgans vitals i les extremitats solen quedar més fredes. Això no vol dir que tinguin fred.

És més, caminar descalç, sobretot per diferents textures, sorra, gespa, des de quan comencen a caminar fins als tres anys està científicament demostrat que aporta molts beneficis: evita malformacions en una etapa de ple desenvolupament del peu, propícia el desenvolupament neurològic i sensorial i afavoreix la formació de l'arc plantar, entre altres beneficis. 

Els beneficis emocionals d'anar descalç també són molts: la sensació de llibertat i l'arrelament directe amb el terra reforça també la solidesa psíquica. Un estudi fet a la Universitat Complutense de Madrid afirma que les criatures que van sovint descalces són més intel·ligents i més felices:

Les científiques expliquen que les criatures que van descalces maduren més ràpidament i tenen una millor transmissió d'informació propioceptiva al cerebel, on hi ha diferents zones que intervenen sobre el control de l'equilibri, manteniment de la postura i a més afavoreix el control neuromuscular i el desenvolupament intel·lectual dels nens i nenes. 

Això no vol dir que les criatures hagin d'anar descalces a totes hores. Òbviament a l'hivern, o si encara fa fred, és convenient tapar-los els peus amb uns mitjons, i si ja caminen doncs també sabates.