El meu fill o filla només vol dormir amb mi... S'adorm sempre al pit... Necessita cada nit que m'estiri o li doni la mà per adormir-se... És una preocupació recorrent en moltes famílies que, per motius laborals o de sobrecàrrega de la criança, necessiten que el descans de la seva criatura no estigui condicionat a la seva presència.

El primer que cal dir que és que és del tot natural i instintiu que una criatura busqui contacte i seguretat per conciliar i mantenir el son. Forma part de la nostra herència com a mamífers recórrer, per supervivència, a la protecció en hores de descans i de foscor. Davant d'aquest reclam, és important donar-hi resposta i, en la mesura del possible, buscar un equilibri amb el benestar familiar. 

En això, el sistema no acompanya. Tampoc la manca de corresponsabilitat real. Les jornades laborals conciliadores són escasses, i en molts casos, la mare o al pare no poden ser-hi en moments en què la seva criatura ha de cociliar el son. Altres vegades, esdevé imperatiu blindar el descans adult per preservar el benestar de la família. 

Avui, l'especialista en son Laura Pazos, d'SleepyKids, ens parla dels suports de son. Són recursos que faciliten el descans dels nostres fills. Els més habituals són el pit, el biberó, els braços, el moviment, etc. Però què passa quan en el nostre entorn familiar aquests esdevenen insostenibles?

Hi ha opcions per anar substituint aquests suports progressivament. Laura Pazos ens dona alguns consells: 

• Canvi de suport de son gradual. Podem optar per canviar progressivament de suports fins aconseguir-ne amb el qual se senti segura la nostra criatura i que sigui viable per a nosaltres. Així, per exemple, si la nostra criatura només s'adorm al pit, es pot anar gradualment introduint canvis, com per exemple passar-lo a dormir en braços, de manera que podem alternar la dedicació amb la nostra parella. 
   
• Si en algun moment vols retirar els suports de son, no passa res. No t'has de sentir culpable per no dormir el teu petit/a d'una manera concreta. Per aconseguir retirar-los, cal anar a poc a poc i establint una rutina perquè la teva criatura deixi de necessitar-los. 

I, per últim, és preferible tenir moltes associacions que una de sola de tal manera que el teu fill o filla no estigui tan condicionat/da per un suport concret.