El concepte de patis coeducatius ja fa uns quants anys que ressona entre la comunitat educativa i tots els agents que se'n deriven. De fet, cada cop són més els centres que aposten per transformar els seus espais de lleure a l'aire lliure perquè esdevinguin àrees on els infants no només s'hi diverteixin, sinó que també puguin créixer i desenvolupar-se plenament. Tot plegat, des d'una perspectiva igualitària, interseccional i comunitària que vetlli perquè tots els infants hi tinguin accés, independentment de les seves capacitats.

No obstant, a voltes, tenir clares aquestes premisses no és sinònim de saber com posar-les a la pràctica. Certament, idear un projecte transformador que s'ajusti a les necessitats de l'alumnat de cada centre requereix de temps, presència i enfocament, uns ingredients que a vegades escassegen dintre d'un sector [el de l'ensenyament] que ja va prou escanyat amb la rutina del dia a dia.

I és aquí on rau la importància del suport extern; l'ajuda d'experts que han convertit la seva passió pel joc lliure i saludable, en una professió. Una de les empreses (cooperativa, de fet) que més temps fa que treballa colze a colze amb les escoles per ajudar-les a convertir els seus patis en espais coeducatius i respectuosos amb el medi ambient és Artijoc. Fundada fa vint-i-cinc anys, compta amb un obrador propi, Puput, que "és on donem vida, a través del treball artesanal amb fusta, a cadascun dels nostres projectes", expliquen.

No calen inversions desmesurades

A vegades, l'èxit rau en la simplicitat. Què volem dir, amb això? Doncs que sovint tendim a pensar que per comptar amb àrees de lleure concebuts des de la consciència pedagògica i amb una clara aposta pels elements naturals, la despesa econòmica hi haurem de destinar serà desmesurada. I en molts casos no és així, si bé és cert que la qualitat i durabilitat dels materials, té un preu -en cap cas estratoesfèric. "El més important és posar-se el barret d'infant, deixar volar la imaginació i crear espais que convidin al joc i a l'aprenentatge actiu", asseguren des d'Artijoc, tot afegint que sempre treballen amb l'objectiu d'"oferir solucions innovadores que responguin a la demanda creixent de naturalització", posant especial atenció "als detalls i a la qualitat dels materials".

La fusta de robinia, la gran protagonista

Des d'Artijoc han desenvolupat una línia de productes fets amb fusta de robinia, coneguda per la seva durabilitat, baix impacte ambiental i resistència a les inclemències meteorològiques sense necessitat de tractaments químics. "Això la fa ideal per a la construcció d’estructures de joc segures i duradores que, a més de ser sostenibles, s’integren perfectament amb els entorns naturals i ofereixen als infants un espai on l’aprenentatge i la diversió van de la mà", apunten.

Però que aquesta cooperativa hagi creat una línia de productes estandaritzats amb robinia no vol dir que no en faci de personalitzats. De fet, formar part del procés creatiu d'un projecte de transformació de pati és una de les grans motivacions d'Artijoc: "Ens encanta treballar en col·laboració amb escoles, ajuntaments i altres col·lectius", diuen. I és que tenir el seu propi obrador els proporciona un alt control sobre la producció i els permet no només innovar en els dissenys, sinó també "adaptar-nos a qualsevol realitat".

Tota gran transformació comença amb il·lusió i una primera passa

La voluntat de fer patis més respectuosos amb els infants i el medi, i que vagin més enllà, és quelcom que cada vegada s'estén més. Fer-ho amb materials de qualitat i amb el suport de professionals 'de proximitat', apassionats i formats, és garantia d'excel·lència i expertesa. Perquè tothom pot ser part d'aquesta transformació. Només cal il·lusió, una bona dosi d'imaginació, i una primera passa per començar.