Així han evolucionat els permisos de maternitat i paternitat a l'Estat

Fem un recull cronològic dels canvis en els drets de mares i pares, sent el permís de maternitat el que fa més temps que està congelat

  • Així han evolucionat els permisos de maternitat i paternitat a l'Estat | Criar.cat -

ARA A PORTADA

Publicat el 06 de març de 2025 a les 11:39
Actualitzat el 07 de març de 2025 a les 09:55

El permís de maternitat continua congelat des de 1989. Malgrat les reiterades promeses polítiques d'ampliar-lo fins a 20 setmanes, el cert és que encara avui el dret de les mares a tenir cura de les seves criatures recent nascudes es limita a 16 setmanes, un període del tot insuficient que repercuteix greument en la salut mental de les dones i els nadons.

Les darreres refomes s'han enfocat a equiparar els permisos de mares i pares, amb l'objectiu de promoure la corresponsabilitat en la criança. A l'Estat s'ha suprimit el permís de maternitat, pròpiament, i s'ha passat a anomenar permís de naixement. Es tracta d'un permís instransferible per a cada progenitor/a que es divideix en sis setmanes obligatòries, que s'han de gaudir a jornada completa, de manera ininterrompuda i immediatament després del part, i 10 setmanes més que es poden gaudir a mitja jornada i en períodes setmanals com a màxim fins als 12 mesos del fill o filla.

Fent una ullada a altres països europeus, en canvi, les mares disposen d'un permís de maternitat específic (per protegir la seva salut) i un permís parental (per tenir cura de la criatura). A l'Estat, col·lectius feministes com Petra Maternidades Feministes defensen la necessitat que hi hagi un permís de maternitat específic més ampli i ho argument en base a diverses raons:

  • No és el mateix ser mare que ser pare: La majoria de les mares passen per una sèrie de processos sexuals i reproductius (embaràs, part, postpart, lactància materna i puerperi) pels quals no passen els pares. Igualar allò que no és igual és discriminatori per a les mares, ja que s'obvien els nostres processos sexuals, per tant els permisos iguals estarien provocant una enorme discriminació. És necessari visibilitzar i protegir aquestes etapes sensibles i vulnerables de les dones a nivell social i econòmic.
  • Per salut mental de la mare i el nadó: Els primers mesos de vida d'un nadó són crucials en el seu desenvolupament i estan intrínsecament lligats al cos matern. Estudis recents de psicologia perinatal han demostrat científicament l'impacte que té l'enllaç matern en el desenvolupament cognitiu posterior del nadó. 
  • Les mares necessiten més que 16 setmanes per maternar: l'exterogestació dura molt més que 16 setmanes, fet que fa molt difícil a les mares separar-se de les seves criatures, i encara més tenint en compte que sovint s'han de reincorporar a la feina amb els pits plens de llet, i amb moltes dificultats per seguir amb la lactància (recomanada per l'OMS fins als dos anys de vida de la criatura). 

A més, PETRA també considera que els permisos haurien de ser universals, ja que en queden excloses totes les mares que no cotitzen a la seguretat social, i transferibles atenen la diversitat de necessitats que tenen avui les famílies. 

Sigui com sigui, el cert és que el permís de maternitat és el que fa més temps que no es toca a l'Estat. A Criar.cat hem fet l'exercici de recollir cronològicament els canvis en els permisos de naixement que hi ha hagut des dels seus inicis, per prendre consciència de la urgència d'adaptar-los a les necessitats de les mares d'avui, així com de les famílies diverses.

  • 1900: Primeres ajudes a les dones després de parir: tres setmanes de descans laboral.
  • 1931: Amb la II República espanyola, s’estableix el permís de maternitat de 12 setmanes.
  • 1936-1975: El règim franquista limita l’activitat laboral de la dona. En canvi, i per potenciar la natalitat, es donen subsidis familiars (per exemple, a famílies nombroses).
  • Principis anys 70: tot i que el govern franquista va limitar molt l'activitat laboral de la dona, el context socioeconòmic va fer que als anys 70 la dona s'assentés al món del treball remunerat. Llavors el govern franquista va aprovar per decret una excedència llarga, voluntària i sense remuneració, perquè les embarassades poguessin donar-se de baixa entre 1 i 3 anys dels seus llocs de treball després de parir.
  • 1980: L’Estatut dels treballadors fixa 14 setmanes de permís per la mare i dos dies pel pare.
  • 1989: S’amplia el permís de maternitat a 16 setmanes, sis obligatòries. El pare té dre a quatre dies.
  • 2007: S'amplia el permís de paternitat a dues setmanes.
  • 2017: El permís de paternitat es fixa en quatre setmanes.
  • 2018: Els pares poden sol·licitar un permís de cinc setmanes.
  • 2019: El permís de paternitat s’amplia a vuit setmanes.
  • 2020: S’amplia el permís de paternitat a dotze setmanes.
  • 2021: S’equiparen els permisos de maternitat i paternitat: 16 setmanes per cada progenitor/a.
  • 2024: Les famílies monomaparentals tenen dret a un permís per naixement de 26 setmanes.