[inicicentrareport]Com vols tenir una depressió postpart amb el que t'ha costat ser mare? Ara que ja tens la criatura, hauries d'estar contenta.
Això va dir-li el metge de capçalera a una dona que va anar a la consulta poques setmanes després d'haver parit. Estava desorientada i volia que la derivés al grup de postpart de l'ambulatori. El més dolorós d'això, era que aquest discurs que qüestionava la seva felicitat, també l'escoltava en pròpia pell.
Per què se sentia tan emocionalment desesperada? Per què li provocava tanta por qualsevol cosa que pogués passar al nadó? Per què tenia aquests pensaments tan horribles i que tant l'espantaven perquè no reconeixia com a propis? Amb qui els compartiria si eren terrorífics? Per què se sentia dins d'un laberint fosc i el futur li provocava tanta por?
Aquesta dona va tenir por d'estar-se tornant boja, va tenir por de no ser bona mare per a una criatura que arribava després de molts anys de tractaments i llàgrimes. Va tenir por d'haver-se equivocat, d'haver comès un error sense marxa enrere. El que ella encara no sabia és que estava travessant una depressió postpart. I tot allò que transitava psicològicament tenia noms i cognoms. També per sort solució. Aquests pensaments horribles es deien fòbies d'impulsió i aquesta por incontrolada cap al futur era una brot d'ansietat.
Ella es coneixia molt internament i va saber demanar ajuda. Va recórrer a la doctora de confiança, la que la coneixia des de feia gairebé 20 anys. Ella la va veure ràpidament i la va calmar. També va receptar-li un tractament farmacològic a part d'acompanyament. La medicació pautada li permetia continuar lactant el nadó, a poc a poc el tractament va anar fent efecte i es va estabilitzar.
Aquesta dona era jo.
Si avui ets en aquest pou, busca ajuda. Hi ha sortida. Aquest huracà passarà i podràs reconèixer-te i estimar-te en la teva nova versió com a mare.
Sé que és un tema molt delicat i que no és fàcil obrir-se, a mi m'ha costat moltíssim fer-ho, però si et ve de gust comparteix amb qui vulguis les teves emocions. No m'hauria ajudat res més en aquell moment que saber que no era l'única vivint aquesta dura experiència.
[info]La Sara Puig Alier és mare i ha passat per un llarg procés de tractament de fertilitat i il·lustra ecografies i embrions per ajudar les mares a passar el dol. Segueix-la a xarxes.[/info]
