[inicicentrareport]La Sara, nom fictici per preservar la seva identitat, és monomarental. L'any 2021, abans de ser-ho, va fer les oposicions de mestra i va obtenir plaça, tot i que feia temps que ja exercia. Sobre paper, però, encara avui no és funcionària. El Departament d'Educació obliga, en casos com el seu, a fer un curs de pràctiques, tot i que en altres contexts no és un requisit. I la Sara, entremig, ha estat mare.
"Tot i que el Departament contempla la possibilitat de realitzar les pràctiques durant dos cursos, no ha tingut en compte el fet de no poder fer les pràctiques el primer any ja sigui per baixa de maternitat, per estar embarassades o per malaltia", ens explica.
No és igual per a les persones que s'han funcionaritzat a través del concurs de mèrits. En aquests casos, no han hagut d'esperar a fer un curs més d'interinatge ni un període de pràctiques.
Aquesta discriminació feia que fins avui, la Sara tingués ben poc garantida la plaça que ocupa. Tenia per davant 857 persones, entre elles les que havien entrat via el procés d'estabilització. "Només que hi haguessin un parell de persones que demanessin la plaça on estic jo ja salto", explica amoïnada.
Afortunadament, i després d'intenses negociacions dels sindicats amb el Departament, la Generalitat ha accedit a revisar l'ordre de priorització i ha resolt que les persones que han superat les oposicions i que tenen pendent les pràctiques per motius de maternitat o salut, tinguin prioritat d'accés respecte a les persones que ho fan via concurs de mèrits.
Però no està tot guanyat. La Sara continua defensant que les pràctiques en si són discriminatòries perquè no contemplen la realitat de les mares. Ella viu en una petita ciutat a prop de la seva xarxa familiar. El 30 de juny de l'any passat estava rebent famílies a una punta de Catalunya i l'1 de juliol va haver-se d'incorporar a una altra sense ni tan sols poder-se acomiadar de gent que l'havia acompanyat durant aquest període.
"No en són prou conscients de que representa per nosaltres, les mares i mestres tots aquests canvis", ens explica. Ella i altres mestres, totes elles dones, la majoria mares, embarassades o dones amb malalties, al·leguen discriminació per raons de gènere perquè el fet de trobar-se en període del permís de maternitat o incapacitat temporal provoca que no es pugui fer el curs de funcionariat en pràctiques i això fa que hi hagi una pèrdua efectiva dels drets pel que fa a prendre una possessió de places.
"Això és una discriminació tant directa com indirecta per qüestió de gènere, expressament prohibida per tota la normativa vigent", assegura. Per tot plegat continuen treballant amb els sindicats per poder tenir una solució com a resposta per part del Departament d'Ensenyament.
"Necessitem una solució definitiva. Som poques i no ha de ser difícil. Ens estan castigant per haver estat mares", explica. Segons diu una possible solució passaria per generar una situació d'excepcionalitat en els seus casos, una altra garantir-los que treballaran a prop de casa. També explica que pot ser efectiu canviar el mètode d'avaluació per un altre més respectuós i conciliador, que no atempti contra el dret de les dones.
"Estàs fent entrar a centenars de persones sense les pràctiques... quin sentit té fer-les quan ja n'hi ha qui no les fan? "No sabem si podem confiar massa si se solucionarà la situació. Totes som dones, mares i mestres discriminades per ser dones mares i mestres", relata. [ficentrareport]
Discriminades per ser dones, mares i mestres
El relat en primera persona d'un grup de mestres i professores que s'han hagut d'organitzar perquè han estat discriminades pel fet de ser dones

Ara a portada
Publicat el 20 d’abril de 2023 a les 07:30
Actualitzat el 20 d’abril de 2023 a les 08:06
Et pot interessar
-
Històries de vida «Tard o d'hora haurem de reviure aquell maleït dia en què el seu pare va morir per explicar-li com d'injusta va ser la vida»
-
Històries de vida «La dansa pot ajudar a resoldre conflictes a l'aula o reduir l'addicció a les pantalles»
-
Històries de vida «Tinc una malaltia de dona, infradiagnosticada i invisibilitzada»
-
Històries de vida «A les mares solteres se'ns mira amb condescendència o preocupació, com si ens faltés alguna cosa per oferir als fills»