I per a què serveix tot això? Per res! perquè resulta que el número de desempat que va sortir el dia 30 d'Abril no ens va afavorir i, per tant, no entrem a la primera opció, però tampoc a la segona, ni a la tercera, ni a la quarta ni a la cinquena, ni a la sisena, totes les opcions estan plenes.
 

I és quan comences a enfadar-te. Veus que el pròxim curs la teva filla haurà de caminar 30 minuts fins a l'escola i que justament està en direcció oposada a la teva feina. Que no hi ha transport públic regular que arribi. I comença el teu calvari i el d'altres famílies que tampoc han estat afavorides al sorteig i que, a sobre, tenen dos fills, un que va a la llar d'infants cap a una direcció i l'altre 30 minuts en sentit oposat.

I ja no parlem que el segon fill tindrà prioritat al centre educatiu del seu germà i que també condicionarà l'entrada a l'institut d'aquí uns anys. I és quan comença la teva angoixa.
 

I el consorci què hi diu? Que esperis al dia 29 de maig per veure si reps un email o  sms dient que has d'ampliar la teva selecció entre els centres educatius que no han omplert.

I llavors tens dos dies per fer la segona demanda i si no et donaran una d'ofici. De veritat que no es pot parlar amb els afectats i mirar de trobar una solució que vagi bé per tothom? Cal que les famílies que no tenim plaça passem per aquesta angoixa?
 

I si penses que això és el pitjor, encara has de suportar com tothom et pregunta "i a quina escola la portaràs?" I tu has d'anar repetint "no, és que no hem entrat" i et contesten "quina mala sort!".
 

Sort? La sort per la Grossa de Nadal o pel parxís, no per l'educació dels nostres fills. Els nostres fills no són un número, són nens i nenes de 3 anys que no poden caminar 30 minuts per anar a l'escola. I les famílies afectades tenim el mateix dret que tothom a triar escola, a tenir conciliació familiar i benestar emocional. I és igual que sigui 1 família o 400!! 

Portem 20 anys amb la mateixa problemàtica i la mateixa falta de planificació i gestió per part del Consorci d'Educació que s'empara en una normativa ambigüa, en posar com a oferta pública la concertada (que segons ells no es paga), tenir concerts amb centres religiosos i en mantenir línies en centres que any rere any no omplen per dir que hi ha prou oferta pública.

Ja sabem que el paper i els números ho aguanten tot, però es que resulta que aquests números són criatures i families que els estàs destarotant la vida. Tant que els agrada mirar a altres països sobre temes d'Educació podrien fer un cop d'ull com ho fan per les les preinscripcions.

Per tot això, les famílies afectades hem decidit fer un manifest i ja portem 400 signatures. També hem fet a una queixa al Síndic de Greuges i ens hem posat en contacte amb aFFaC que ens ajudarà a muntar una reunió amb Consorci d'Educació.

Volem que aquesta situació no es torni a repetir i que no hi hagi cap família que hagi de passar pel que estem passant nosaltres i el que han passat moltes famílies abans. En algun moment aquest sistema ha de canviar.