Com a totes les famílies amb infants a I2, ens va arribar el dia en què vam haver de decidir a quina escola voldríem portar el nostre estimat fill. Teníem clar que seria una escola pública, i a partir d'aquí vam començar a escoltar opinions de totes elles.
Gairebé sempre, tots els comentaris es referien al perfil dels alumnes; pocs anaven encarats al projecte educatiu, les instal·lacions o l'estabilitat en l'equip docent. Així que vam fer una tria de cinc escoles i hi vam anar per portes obertes.
El cert és que ja portàvem una idea de la que ens hauria d'agradar i la que no, degut als comentaris, però les portes obertes ho van desmuntar tot. Fins a tal punt, que la pitjor valorada va ser la nostra preferida.
La segregació era un punt feble d'aquest centre, però ens vam convèncer que millorar-ho només estava en mans de famílies com la nostra, que comptàvem com a plaça ordinària -sí, aquest procés fa servir paraules poc amables- però en faltarien més per a poder començar el canvi.
Vam convèncer algunes famílies de la llar perquè anessin a la segona jornada de portes obertes, i també van sortir amb els prejudicis aniquilats. Per primera vegada en molt de temps, famílies del barri no escollíem escoles més llunyanes per aquest motiu. Però això no havia d'acabar aquí.
Vam començar el curs a I3 i l'escola no ens va decebre: els nostres infants hi anaven feliços, tornaven entusiasmats de les primeres sortides, ens explicaven què havien descobert durant els Caus -que és com anomenen els ambients d'aprenentatge-; amb la resta de famílies vam anar-nos coneixent i organitzant activitats i trobades fora de l'horari lectiu... Havíem anat a parar en un lloc fantàstic per crear uns records d'infantesa immillorables; allò no podia parar!
Així doncs, vam proposar a la llar del barri de fer una xerrada dirigida a les famílies amb canalla a I2 el següent febrer. Només volíem animar-les a què vinguessin a les portes obertes de l'escola i trenquessin la idea preconcebuda que nosaltres mateixes teníem feia just un any.
L'administració es va fer eco de l'assumpte i és quan parlen, per primera vegada a la ciutat, dels grups singulars. Es tracta d'una mesura per combatre la segregació a les escoles que són d'alta o màxima complexitat fins que deixin de ser-ho.
Per això cal reunir 4 o més infants amb plaça ordinària i fer la sol·licitud. Aquesta mesura garanteix l'entrada a l'escola sense passar pel procés ordinari que es regeix amb punts per diferents casuístiques, un fet que fa patir molt durant 3 mesos fins que surten les llistes definitives.
Per això, aquestes famílies que van venir a escoltar-nos en aquella xerrada a la llar, van voler fer-ne un, i així, amb el suport de la llei dels grups singulars, la nostra escola està revertint la situació curs rere curs, ja que aquest febrer ja s'ha sol·licitat fer un grup singular per al proper curs amb molt d'èxit.
Totes volem la millor educació per als nostres fills i filles, i cada passa que fem -i cada passa que no fem- també forma part de l'educació. Nosaltres vam decidir obrir un nou camí a l'escola, perquè s'ho mereix i perquè queda reflectit amb el suport que cada curs obté.
Aina Font Torra
Llegir més «Històries de vides» aquí
[newsletter-criar][ficentrareport]
