Moltes famílies es preocupen quan els seus infants no desenvolupen el llenguatge tan ràpidament com s’esperaven, sovint comparant-los amb altres criatures o amb estàndards trobats a Internet, cosa que els genera més angoixa del necessari.
Avui us volem oferir una visió positiva i realista del desenvolupament del llenguatge, que s’ha d’entendre com gradual, multifactorial i divers, en què cada infant té el seu propi ritme i manera de comunicar-se.
A continuació, us compartim tres aspectes rellevants a tenir en compte més enllà del nombre de paraules que l’infant diu:
- 1) Primer és comunicar, després parlar
És important entendre que les paraules són només una part de la comunicació. Els infants comencen a comunicar-se des del naixement, a través de gestos, expressions facials, sons i balboteigs. Aquestes formes de comunicació són signe que estan desenvolupant habilitats socials i emocionals fonamentals per desenvolupar el llenguatge.
La resposta dels adults és essencial per promoure aquest procés: quan els pares i cuidadors detecten aquests senyals comunicatius i hi responen amb afecte, ajuden els infants a desenvolupar confiança i seguir comunicant-se.
- 2) La comunicació no verbal és un bon indicador
A més del llenguatge verbal, els infants es comuniquen a través de gestos, expressions facials, moviments corporals i mirades. Totes aquests formes de comunicació són fonamentals per a la interacció amb els altres i pel desenvolupament del llenguatge.
Els gestos s’inicien quan comença la intenció comunicativa i hi ha un estudi que ens indica quina n’és l’evolució (16 gestos als 16 mesos).
Paral·lelament, els adults quan interactuem amb els infants fem tota una sèrie d’adaptacions de la nostra manera de parlar (to de veu elevat, ritme més lent, expressions facials marcades i gestos), i això també està estudiat que és peça clau per al desenvolupament del llenguatge de l’infant.
- 3) Ritmes i maneres d’adquirir el llenguatge
No tots els infants desenvolupen el llenguatge a la mateixa velocitat ni de la mateixa manera. Hi ha infants que segueixen un procés «analític» o típic, aprenent les primeres paraules, augmentant el vocabulari i començant a construir les seves frases.
D’altres adquireixen el llenguatge amb un altre tipus de processament, imitant fragments que escolten del seu voltant, per posteriorment descompondre’ls en paraules i així generar el seu propi llenguatge. Són infants musicals, entonacionals. D’aquest tipus de processament se’n diu «gestàltic» i fins no fa gaire els infants que seguien aquest desenvolupament podien caure erròniament dintre d’una etiqueta de retard o trastorn de llenguatge.
Com a conclusió, és important que tinguem una informació fiable sobre el desenvolupament del llenguatge des d’una mirada positiva i així puguem adoptar una actitud d’acompanyament respectuosa. No es tracta tant del nombre de paraules que un infant diu, sinó de la capacitat de comunicar-se i interactuar amb els altres. Així, famílies, educadors i cuidadors tenim un paper fonamental en aquest procés, en les nostres interaccions diàries amb ells, les quals són oportunitats d’aprenentatge si sabem entendre-les així.
