[inicicentrareport]Acompanyar i sostenir el plor del nostre fill o filla no és fàcil. Ens confronta amb el dolor i el malestar de la nostra criatura. Això s'afegeix al fet que socialment el plor sempre l'hem connotat de forma negativa, i hem optat majoritàriament per censurar-lo o amagar-lo.

Per sort, però, l'evidència científica ha demostrat que en realitat és un mecanisme molt poderós que tenim al nostre abast i que ens pot servir en un moment donat tant com un reclam de supervivència com per expressar-nos o sanar-nos emocionalment. Vist així, canvia la cosa oi? I és en aquest canvi de perspectiva on comencem a entendre la necessitat d'acompanyar el plor evitant penalitzar-lo. De tot plegat ens en parla la psicòloga i psicoterapeuta Elisenda Pascual.

[GotaVerdaPle] Per què ploren les criatures? Els bebès ploren perquè és l'única manera que tenen per comunicar les seves necessitats o el seu malestar. Poden plorar per gana, per son, per dolor, molèsties o per reclamar la presència dels seus progenitors. I les criatures més grans? Per drenar emocions, buscar resguard, cridar l'atenció o aconseguir el que desitgen. 

Així, el primer de tot quan el nostre fill o filla plora és identificar-ne la causa. És per malestar? Per cobrir alguna necessitat bàsica? Per haver-se vist desbordat/da per alguna emoció? Per reclamar atenció? Fent aquest primer exercici podrem actuar de forma molt més conscient i ens predisposarà a oferir-nos sense que ho hagin de demanar plorant.  

[GotaVerdaPle] Quines són les conseqüències de no atendre el plor? En els nadons, si de forma reiterada no acudim a la seva crida davant el plor, aprenen a desconnectar-se del seu recurs instintiu. El plor genera un desgast d'energia enorme.

Quan a un nadó se'l deixa plorar sense una presència adulta que li transmeti amor i interès, el sistema adaptatiu d'aquest nadó -l'hipotàlem- li transmet un missatge semblant a aquest: «Deixa de plorar perquè com segueixis per aquest camí esgotaràs les energies que et queden i, vist el que s'ha vist, no saps quan vindrà la persona que et nodreix i et cuida. Així que més et val quedar-te calladet/a i sense moure't gaire, no fos cas que et moris de tant demanar el que necessites». Així que aquest nadó, fa cas al seu centre d'operacions i fa callar la seva conducta de petició.

El que aquest ésser humà aprèn és que és inútil transmetre la seva molèstia o inquietud perquè ningú no el consola. Si aquest patró es repeteix regularment, aquest nadó es desconnectarà de la seva habilitat interna per demanar ajuda.

[noticia]881[/noticia]
En infants més grans, quan ja existeix la paraula i el desplaçament, el plor continua sent imprescindible per mostrar-nos les seves inquietuds internes. El mecanisme de maduració cerebral que els permet expressar amb paraules allò que els angoixa -l'abstracció- es conquereix a l'adolescència. Com més lluny estiguin els teus fills o filles d'aquesta etapa, menor capacitat tindran per fer servir un altre recurs que no sigui el plor per transmetre't el dolor.

[noticia]1116[/noticia]
El plor, per tant, és un mecanisme de regulació emocional que ens acompanya durant tota la vida i que hem d'aprendre a gestionar. Si com a persona adulta et costa permetre't el plor, és possible que tinguis dificultats per sostenir el del teu fill o filla. 

[GotaVerdaPle] Has dit mai...

[GotaVerdaBuit] Quan plores estàs lleig/a?
[GotaVerdaBuit] Els nens/es (valents/es) no ploren
[GotaVerdaBuit] No n'hi ha per tant!
[GotaVerdaBuit] Si no deixes de plorar, marxem
[GotaVerdaBuit] Sembles una nena quan plores...

Totes aquestes frases i les seves derivades són un recurs per aturar o penalitzar el plor. 

[GotaVerdaPle] Prova de dir...

[GotaVerdaBuit] Veig que et fa mal o et molesta alguna cosa
[GotaVerdaBuit] Pots plorar tot el que necessitis. Estic aquí.
[GotaVerdaBuit] Estàs plorant. Què necessites?
[GotaVerdaBuit] T'has fet mal. Vine, que t'abraço

[info]Segueix la psicòloga Elisenda Pascual a les seves xarxes[/info]
[ficentrareport]