[inicicentrareport]Resumir la realitat socioemocional de l'adolescència en unes línies és una tasca pràcticament impossible. Dels 12 als 16 anys hi ha una infinitat de canvis que reconfiguren la persona i fan que aquesta passi "d'anar còmodament ajaguda al seient del darrere" del cotxe a pilotar-lo.
És l’etapa on hi ha un major procés de metamorfosi vital; orgànic, social, emocional, cognitiu, etc. Cal que les adultes que acompanyem comprenguem i coneixem una sèrie de canvis en les actituds, emocions, creences i conductes dels nostres fills i filles per acompanyar-los millor:
[GotaVerdaPle] A nivell cerebral es produeix una poda neuronal molt aguda que reconstrueix pràcticament el 50% de les connexions neuronals. Es mantenen i augmenten els nivells de mielina (la mielina és la substància externa de les neurones encarregada d’augmentar la velocitat de processament) de les connexions que es consideren necessàries per a l’etapa adulta i es suprimeixen aquelles connexions més infantils i immadures que no seran útils pel futur. En aquest sentit, a nivell orgànic-cerebral ja s’estan donant processos per abandonar la infància.
Augmenten les connexions neuronals en una estructura cerebral molt important anomenada “nucli accumbens”. Aquesta estructura està relacionada amb la gratificació immediata i està molt relacionada amb la tendència adolescent de la busca de risc i de sensacions fortes. També augmenten les connexions neuronals al sistema límbic (centre neuràlgic de les emocions) i això genera una major intensitat i reactivitat emocionals.
A més a més, el còrtex prefrontal (CPF), encarregat de la presa de decisions, de postergar la gratificació, regular les emocions o inhibir conductes de risc, encara està molt tendre i immadur. Totes aquestes característiques neurocerebrals expliquen conductes característiques de l’adolescència relacionades amb experimentar coses noves per si mateixos/es (alta velocitat amb patinet elèctric, provar substàncies “prohibides” com ara el tabac, l’alcohol o el cànnabis, iniciar-se en experiències sexoafectives, etc.).
[GotaVerdaPle] A nivell psicològic, també es donen una sèrie de mecanismes amb els que podem reconèixer fàcilment als nostres fills adolescents o a nosaltres quan vam transitar aquesta etapa. El psicòleg David Elkind en va descriure alguns de molt interessants: L’audiència imaginària, que és la tendència a creure que tothom m’està observant; la faula personal, creença que ningú m’entén ni em comprèn; la tendència a discutir amb els adults referents posant-los permanentment en dubte; etc.
[GotaVerdaPle] A nivell social, els iguals passen a ser els referents. En aquest sentit, cal tenir en compte que a nivell orgànic i socioemocional, la pubertat dels homo sàpiens és l’etapa en que un 99% de les generacions que ens precedeixen, s’aparellaven, tenien descendència i forjaven la seva pròpia comunitat.
Així doncs, aquesta realitat és indissociable dels/les adolescents. Tot i que en aquesta societat actual, la mitjana d’edat que els nostres fills/es marxen de casa és cap a la trentena, això no forma part de la naturalesa. Així doncs, aquesta separació i confrontació és necessària per a la forja de la identitat, del jo social, del lloc que ocuparé al món, etc. En aquest sentit, és necessari que els adults deixem espai i processem el dol que apareix pel fet de perdre als infants que eren comprenent als adults en què s’estan convertint.
Tanmateix, han de saber i els ha de constar que som aquí i que sempre que ho necessitin els/les escoltarem sense jutjar i si ens ho permeten, els donarem consell. N’estan aprenent i estan fent un procés de descoberta increïble i necessari per esdevenir adults amb recursos. S’han d’equivocar i nosaltres els ho hem de permetre i orientar quan vagin perduts/des.
És una etapa molt important on creixerà de manera natural l’interès per a relacionar-se sexoafectivament. En aquest sentit, és important que la sexoafectivitat s’acompanyi i se’n parli des del néixer perquè sigui més fàcil tenir les denominades converses incomodes d’aquesta etapa. No cal allargar aquestes converses perquè sobretot resulten incomodes per els/les adolescents; però cal que els posem a l’abast la informació per a evitar malalties de transmissió sexual i perquè construeixin relacions el més sanes possibles.
En resum, caldrà que respirem i comptem fins a deu moltes vegades durant l’adolescència per estar regulats i acompanyar des de d’una distància que sovint ens resultarà incòmoda. I ens resultarà incòmoda perquè tindrem la sensació que aquelles persones que més estimem s’estan equivocant i no ens deixaran que les guiem posant en pràctica la nostra experiència.
És frustrant, però cal tenir en compte que nosaltres també ens vam equivocar moltes vegades però també la vam encertar d’altres. Cal que confiem en el procés, que ens mantinguem disponibles per quan ho necessitin i que tinguem paciència; doncs si ho sabem fer, entre els 21 i els 25 anys, tornaran a acostar-se i a escoltar allò que els vulguem explicar.
