[inicicentrareport]Cerquem el benestar constant en nosaltres i sobretot en els nostres infants. Si fos a les nostres mans, els estalviarem tot el dolor físic i emocional que puguin viure.
Aquest afany per protegir ve donat perquè no hem après (ningú ens en va parlar) a sostenir aquelles emocions que ens fan mal. Volem evitar-les, com si no hi fossin, que passin ràpid i causin el mínim malestar i contratemps. La societat ens empeny a avançar i molts cops, a fer com si res.
Tanmateix, sabem del cert que aquest anhel de benestar no serà permanent, hi haurà moments en què els nostres fills ho passaran malament; sentiran tristesa, decepció, frustració i un llarg etcètera d’emocions que hauran de transitar.
Una bona manera d’acompanyar-los i d’ensenyar-los com poden gestionar aquests moments difícils es explicar-los que tots gaudim d’un gran tresor, que és la resiliència. Aquesta capacitat, inherent en nosaltres, ens fa superar els moments difícils i des d’un punt de vista físic, tornar al nostre estat original.
Aquest retorn a l’estat original em grinyola bastant, a l’igual que ho fa el famós refrany que diu que el que no et mata, et fa més fort. Discrepo tant d’aquesta frase! El dolor mai et fa fort, en tot cas, et fa més savi.
Els moments difícils ens fan desenvolupar noves habilitats, prendre consciència del nostre cos, dels nostres sentiments i del món que ens envolta i sobretot, ens ensenyen a valorar el què sí i el què no volem a les nostres vides.
Però anem al gra....!
Aprendre a ser més resilients suposaria la superació de 4 fases:
- [GotaVerdaPle] Adquirir consciència emocional i física de l’impacte que té en nosaltres allò que ens passa. I això comporta dir a les emocions pel seu nom i estar atent a percebre com reacciona el nostre cos.
Podem preguntar a l’infant quina emoció sent (i suggerir-li possibles emocions que pot estar vivint) i demanar-li a on sent la emoció (a la panxa, a la respiració, a la esquena...)
- [GotaVerdaPle] Aprendre maneres de canalitzar les emocions a nivell pràctic; saber cada emoció el què provoca en el nostre cos i per tant, les activitats que li poden resultar beneficioses.
Per exemple, si sentim tristesa el nostre cos agrairà el descans, una dutxa d’aigua calenta, fer un passeig tranquil·lament...per contra, si sentim por, el millor que podrem fer per canalitzar l’impacte és moure’ns del lloc on siguem, caminar, demanar ajuda i respirar profundament.
- [GotaVerdaPle] Un cop hem descrit el malestar que sentim, li hem posat nom i hem intentat canalitzar l’impacte inicial, hem de saber que tota emoció necessita recuperació. Aquesta premissa és molt important! Totes les emocions alteren el nostre organisme i necessiten una recuperació que pot ser ràpida o lenta, però que en tot cas, hem d’intentar que sigui real.
Recordem que intentar desviar l’atenció de l’infant, omplir buits insubstituïbles, menysprear el seu dolor o fer veure que no ha passat res, no aturarà el seu dolor, simplement el silenciarà.
- [GotaVerdaPle] I per últim, la fase final! Aquella en què tornem a sentir il·lusió i confiança cap al futur. Aquella en què descobrim una nova versió de nosaltres mateixos i ens veiem capaços de seguir endavant.
Aquestes 4 fases son les que narra, a través d’una bonica metàfora, el conte d’El Gran Salt. Aquest conte ens explica la història d’en Noa, el millor equilibrista del món. Tot i ser el millor equilibrista del món, un dia...cau. I amb la caiguda descobreix, precisament, el secret de la resiliència.
Un conte que encisa a petits i grans i és que tots, en el fons, necessitem que ens recordin que som capaços de seguir caminant.
[info]Sònia Méndez és mediadora familiar i autora del conte "El Gran Salt". Consulta'l aquí. [/info]
