[inicicentrareport]S'apropen festes de Nadal. Això vol dir que tindrem més estones per passar temps amb les nostres criatures, per jugar sense horaris, per gaudir de bons àpats, per gaudir d'àvies, tietes i cosines… I també vol dir època de celebracions diverses.

I és aquí, en el tema de les celebracions i tradicions on avui em vull aturar. Per moltes famílies aquest Nadal serà el primer amb criatures. El primer on potser haurem de fer malabars per veure tot la família. El primer on haurem de decidir si volem posar màgia de pel mig o no. El primer on haurem de decidir què mengem. Què regalem (si és que regalem). En definitiva, el primer Nadal que haurem de decidir què celebrem i com ho celebrem. 

Fins ara, com a parella, potser celebràveu el Nadal cadascú a casa vostra. Potser no us havíeu plantejat quines coses eren importants per cadascú. Quines coses de la vostra infantesa voleu rescatar i quines no. Quines coses noves voleu  incorporar. Quines us voleu inventar.

Penso que el primer que hem de fer abans de les primeres festes és fer-nos totes aquestes preguntes. Podem començar fent-ho individualment. Què significa per mi el Nadal? Què és el que recordo amb més il·lusió del Nadal quan era petita? Què és el que m'agradava més? Què és el que gaudia més? També podem preguntar-nos què significa per nosaltres el Nadal ara que som adultes. Què és el que valorem més. A què donem més importància. Quines tradicions compartim. En quines tradicions creiem. Quina història volem explicar darrere d'aquestes tradicions. Què pensem sobre la fantasia que ve amb el Nadal (el Tió, els Reis, el Pare Noel…) En definitiva, què ens agradaria transmetre a les nostres criatures sobre aquestes festes. 

[noticia]883[/noticia]
Un cop fet aquest exercici de manera individual, podem posar-ho en comú amb la nostra parella. Veure en quines coses coincidim, i en quines no. Segurament en alguns aspectes ens serà molt fàcil arribar a acords però potser en d'altres no ho és tant.

Quan hi ha decisions a prendre en parella a mi m'agrada imaginar-me un pont. En un extrem del pont està la teva parella. I en l'altre, estàs tu. Aquest exercici no va d'estirar a l'altre fins a forçar que es mogui en la teva direcció. L'objectiu és que us pugueu trobar a mig camí. Sabent que tu has hagut de caminar algunes passes i l'altra persona també. Sabent que s'ha tingut en compte el teu sentir, i que el de l'altra persona també és recollit. Sabent que entre els dos esteu construint un nou escenari. Que no és ni el teu ni el seu. És un escenari compartit del qual els dos en formeu part. 

Si hi ha una paraula que defineix el Nadal és família. I ara és un dels moments en el que es construeix la família. Quan parlem de regals, de dolços, d'on anem a menjar l'escudella… Potser estem parlant també del que és important per cadascú de nosaltres. Estem parlant de la nostra vivència. Estem parlant de la nostra família, d'aquella d'on venim. Dels nostres records. Dels nostres valors. De què signifiquen per nosaltres certes tradicions. 

Heu de tenir en compte que el que ara us trobeu és una família nova i, per tant, és moment de construir noves tradicions. Recollint tot allò que ens van donar i portem amb nosaltres i afegint tot allò que pensem que és important. Tot allò que volem transmetre a les nostres criatures i que ens agradaria que s'enduguessin amb elles.

[ficentrareport]