Conciliar és un verb transitiu i significa que dues o més persones es posin d'acord sobre alguna cosa. Extrapolant-ho a la conciliació laboral, això suposa que convisquin de forma òptima la vida personal amb la professional.

En termes generals, tothom està d'acord sobre la importància de conciliar. No obstant això, la conciliació és un terme que encara genera moltes opinions i que, segons a qui li preguntis, es regeix per uns criteris o uns altres.

Conciliar és una necessitat per a qualsevol persona: jovent que comença al món laboral, persones amb criatures petites, fills adults, sense descendència o amb adults dependents a càrrec seu... Hi ha moltes casuístiques personals i és per això, que tots necessitem poder treballar i viure de forma òptima.

Ens centrarem més específicament en la conciliació de les dones, en especial, quan esdevenen mares. És un moment en què la necessitat de conciliació s'eleva a l'enèsima potència i, ara com ara, el sistema les penalitza i la majoria han de renunciar. Renunciar a maternar de forma plena o renunciar a una carrera professional. 

Treballar, criar i viure: és possible conciliar? Sí, però és necessari que s'implementin canvis substancials.

• Primer de tot, necessitem un marc legislatiu que posi les cures al centre. Els nostres infants d'avui són els adults del futur i sabem que viure una infància plena és essencial per un desenvolupament òptim. 
  
  Què necessita una criatura des del naixement fins als 3 anys? L'evidència científica demostra que durant la primera infància, les criatures necessiten estar amb les seves figures d'afecte. I des del naixement fins mínim els 9 mesos d'exterogestació amb la mare gestant. Primer de tot, cal allargar els permisos maternals. Aquests estan congelats des de 1989, és a dir des de fa 35 anys! Necessitem que les mares puguin estar molt més temps amb les seves criatures i no hagin d'externalitzar les cures.
  
  Quan s'aconsegueixi això, s'haurien de revisar els permisos paternals i l'òptim seria poder combinar permisos remunerats fins als 3 anys de les criatures. En aquest moment, comencen a desenvolupar la necessitat de socialització i començar l'escolarització els beneficia. 
  
  Posem-ho amb dades. La vida laboral d'una persona són uns 43 a 47 anys. La mitjana de fills a l'estat espanyol és d'1,6 fills per dona. Per tant, estem parlant que els permisos maternals extensos són només un 6% de la vida laboral d'una dona. Queda un 94% del temps laboral per treballar i recuperar. Per què no destinar la despesa pública a la gratuïtat de l'educació de 0-3 a permisos maternals més amplis? És qüestió de fer números.
   
• En segon lloc, necessitem que les empreses afavoreixin la conciliació de les persones treballadores. Una persona que pot viure la seva vida personal plenament, és molt més eficient treballant. No està renyit ans al contrari. Hem de canviar el paradigma d'hores treballades per objectius i productivitat. És per això, que les empreses haurien de tenir un pla de conciliació òptim. I el més important, que les persones que hi treballen el valorin positivament. 
  
  Què ha d'oferir el pla de conciliació?
  
  * Flexibilitat. Donar flexibilitat en els horaris d'entrada i sortida, temps per dinar. I baixar la pressió sobre el nombre d'hores treballades i fomentar la feina per objectius. Un exemple: quant es triga a preparar una xerrada de 15 min? Depèn. De l'experiència de la persona, el tema, la motivació... l'important és preparar una bona base per exposar-la. 
  
  * Teletreball. No com a eina de conciliació en el sentit de treballar des de casa amb els fills al costat. Si no com a eina per reduir temps de desplaçaments i fomentar els moments de feina on hi ha menys interacció amb altres persones.
  
  * Desconnexió digital. Treballar sota la premissa de la productivitat ha de donar flexibilitat respecte a quins moments són òptims per una persona per treballar. N'hi ha de nocturnes que els agrada treballar després de sopar i altres que es desperten a les 5 del matí. Però s'han d'establir uns límits per enviar mails o contactar a altres persones. Un exemple: no es poden enviar mails a partir de les 17h de la tarda.
  
  * Jornades laborals intensives. Fomentar jornades laborals que s'adaptin als horaris escolars. No pot ser que un infant de 3 anys entri a l'escola a les 8h a l'acollida i marxi a les 18h perquè no el poden recollir més aviat. És una jornada de 10 hores! 
  
  * Permisos retribuïts per cura fills / familiars dependents. Si una persona ha de dur el seu fill o filla al metge, ha d'anar a una tutoria en hores lectives, a l'acte de final de curs... hauria de poder fer-ho sense penalitzar ni vacances ni sou. Si treballem per objectius, estar absent unes hores no implica un perjudici a l'empresa perquè aquella persona s'organitzarà de la millor manera.

Finalment, cal tenir en compte que ja les generacions més joves estan reclamant, entre d'altres coses, poder conciliar vida laboral i personal. Renuncien a un sou més baix si això implica una millor qualitat de vida. No ho hauríem de llegir com una generació amb poques ganes de feina, sinó com una generació que ha vist com els seus adults de referència han dedicat massa temps a la feina.

Les empreses han d'accelerar els plans de conciliació perquè, en pocs anys, serà essencial oferir-la per atreure talent.

La Sandra i la Raquel Andrés han fundat Wocrata, un moviment per aconseguir la conciliació real. Treballen amb persones i empreses per implementar mesures de conciliació al món laboral. Pots seguir-lo a les seves xarxes.