[inicicentrareport]L'etapa 4-7 anys és carregada d'imaginació i intuïció. A través del joc l'infant construeix realitats imaginàries, connectant allò que ha vist, sigui amb allò més immediat o a la ficció.

És per això que en aquesta etapa solen aparèixer pors relacionades amb elements imaginaris: a la foscor, monstres, aranyes, serps... i també sol aparèixer la gelosia, especialment davant d'un germà o germana. 

Ara sí que estarà preparat/da per compartir, per dir que sí, dir que no, dir que no ho sap davant de preguntes que impliquin consentiment. Serà capaç d'acceptar les regles d'un joc, encara que no li agradin, i de col·laborar en tasques domèstiques. 

Per pensadors com Piaget asseguren que és una etapa transcendental d'aprenentatge a través de l'experimentació, de la manipulació i del contacte amb l'entorn. En aquest sentit assegura que és una etapa on els infants són molt "educables": per una banda, s'està desenvolupant cada vegada més el llenguatge i per l'altre hi ha un cert autocontrol d'impulsos i identificació d'algunes emocions.

A partir dels 4 anys un gran canvi significatiu és que l'infant ha après a escoltar. Estan en plena cerca de la seva pròpia identitat i busquen certa independència per tal de fer-ho socialitzant-se cada vegada més amb el seu grup d'iguals, però amb un paper important de la família, l'entorn escolar i també dels seus referents audiovisuals o models. 

Tot i això, aquesta etapa també té certes limitacions, i no els podem demanar més per la seva edat perquè no estan preparats. Els canvis sobtats encara costen, és per això que en aquestes edats la rutina i l'anticipació, visual o oral, els és de gran ajuda. 

[noticia]1153[/noticia]
Pot ser que en aquesta etapa encara no sàpiga diferenciar allò que és real d'allò que no ho és, i parli des d'una certa subjectivitat. Tot ho veurà des del seu punt de vista i no serà capaç encara de comprendre el de l'altra persona, encara que li expliquis. Això és el que Piaget defineix com l'etapa de l'egocentrisme i és propi de l'edat.

A més pot ser que els relats que us expliquin siguin juxtaposats, fragmentats i inconnexos. Que relacionin conceptes que poc o gens tenen a veure i que no siguin capaços de concebre la complexitat de les realitats. 

[noticia]1715[/noticia]
La funció simbòlica haurà arribat al seu màxim desenvolupament i ara a l'infant li apareixen nous reptes: construir la base de la lògica a través de la intuïció lligada a la percepció.

Amb el temps serà capaç d'intuir que potser la pilota més gran pot ser que no sigui la que pesa més, que si hi ha vent i pesa menys pot ser que se l'endugui, que si tiren una pilota que pesa cap amunt caurà més de pressa a terra, fins a arribar cap als 6 anys a poder realitzar operacions mentals i a utilitzar la lògica.[ficentrareport]