[inicicentrareport]Els éssers humans som els mamífers més immadurs i vulnerables al néixer; la diferència amb els altres és abismal. La majoria de mamífers ja caminen a les poques hores d’haver nascut mentre que nosaltres necessitem pràcticament un any per fer-ho.
Més enllà de les diferències en el desenvolupament motor i altres esferes, cal tenir en compte que el nostre pla emocional és força més ric i complex que el dels altres habitants del planeta.
En les etapes més primerenques, és quan les emocions juguen un paper més fonamental. Tot i que aquestes sempre ens ajudaran a relacionar-nos amb els estímuls que ens rodegen, dels 0 als 3 anys seran de vital importància. Pensem per un moment en un nadó acabat de néixer.
Serà la ràbia més instintiva i primària la que l’ajudarà a mantenir la seva supervivència. Aquesta emoció s’activarà de forma irracional i automàtica per comunicar desconfort; ja sigui per a reclamar menjar o per informar als seus cuidadors que la seva temperatura corporal està desajustada a través dels crits i el plor.
Aquest exemple il·lustra a la perfecció perquè els infants petits necessiten tenir el pla emocional tan desenvolupat i madur al néixer. De no ser així, l’espècie no perduraria. Així doncs, aquestes reaccions tan intenses que, sovint, ens resulten incòmodes i absolutament desproporcionades als adults que acompanyem, són estrictament necessàries.
El sistema límbic, centre neuràlgic de les emocions és una “bomba” emocional durant aquesta etapa. Més enllà d’això, el temperament (intensitat emocional base de caràcter biològic i heretat) serà diferent en cadascun dels infants i generarà diferències en quant a la força de les reaccions emocionals.
Cal tenir en compte que serà el desenvolupament del llenguatge i de certes capacitats cognitives superiors, el que actuarà com a fre i servirà per a rebaixar els estats emocionals intensos i desagradables.
Ara bé, un infant de 0 a 3 anys no tindrà capacitat de comprendre què sent i autoregular-se sense l’ajuda d’una persona adulta. Per molt elevada que sigui la seva intel·ligència o el seu llenguatge, encara no podrà fer-ho sol/a. Sempre necessitarà el guiatge d’una adulta que posi paraules a allò que està sentint mentre l’acompanya a rebaixar la intensitat amb contacte o presència.
És important que des dels primers mesos, cobrim el més ràpid possible les necessitats biològiques del nadó mentre ja comencem a posar paraules a allò que està sentint. Per exemple, donant el pit perquè plora mentre diem "t'has enfadat perquè tens gana, oi?". No cal dir massa cosa més, però és interessant que el vocabulari emocional vagi sonant ja des de ben petits/es.
[GotaVerdaPle] És important que de l'1 als 2 anys, etapa on normativament (recordem que hi ha diferències individuals) es comença a adquirir el llenguatge, el nom de cadascuna de les emocions vagi sonant. Tot això ajudarà tan al nadó a entendre i incorporar les emocions com a part fonamental del seu ser com a les adultes que acompanyen a posar el focus en les emocions i el que ens volen “comunicar” aquestes.
[GotaVerdaPle] A partir dels 2 anys, amb el llenguatge més consolidat, ja podem començar a incorporar la consciència del què necessita cadascuna de les emocions per poder ser regulada; la ràbia descàrrega funcional (sense fer mal a un/a mateix/a ni a tercers); la tristesa, afecte; la por, seguretat i l’alegria, gaudi compartit.
Com hem anat veient, es pot anar incorporant llenguatge emocional, consciència de les emocions i quatre pinzellades de regulació emocional. Ara bé, no podem oblidar que el cervell infantil encara no està preparat per a autoregular-se per si sol i que ens cal armar-nos de paciència davant les explosions habituals.
A més, cal que intentem (en la mesura del possible) no desregular-nos nosaltres davant la seva intensitat emocional ja que fer-ho, serveix de ben poc. Sempre que compartim amb algunes famílies temes relacionats amb rebequeries dels seus fills de 2/3 anys, la reflexió és la mateixa. Quan em desregulo, la rebequeria dura més.
Vull acabar amb una petita reflexió. No ens preguntem mai perquè cal ajudar a les persones molt grans i dependents a moure’s i caminar perquè entenem que les seves capacitats motores estan deteriorades.
Així doncs, què ens porta a creure que els infants de 0 a 3 estan preparats per a l’autocontrol emocional? En ambdós casos parlem del mateix; de diferents etapes de la vida on hem d’entendre que no podem esperar segons què ja que certes facultats de la persona no estan disponibles.
