Nedar durant tres minuts després de treballar el vocabulari i combinar la narració d'un conte amb moviments corporals han demostrat millores immediates dels trastorns del desenvolupament del llenguatge (TDL), que afecten aproximadament el 7 % de les nenes i nens en edat escolar, segons recerques internacionals.

Aquestes dificultats, que van des de problemes de pronunciació fins a trastorns més complexos, com el trastorn específic del llenguatge (TEL), tenen impacte en la vida acadèmica i social dels menors. Activitats com caminar o nedar generen canvis neurofisiològics que milloren funcions cognitives clau per al desenvolupament del llenguatge, la qual cosa afavoreix la retenció de paraules i la resolució de problemes des de les primeres sessions d'activitat.

"L'exercici físic té un impacte neurofisiològic directe, ja que promou el flux sanguini cerebral i la formació de sinapsis, cosa que afavoreix l'aprenentatge i les funcions cognitives", explica Llorenç Andreu, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador de l'eHealth Center.

En quins aspectes l'exercici físic millora els trastorns del llenguatge?

Segons Andreu, "l'activitat aeròbica té un impacte directe en el cervell, ja que fomenta el desenvolupament de connexions neuronals noves i millora la plasticitat cerebral". Aquests canvis faciliten l'atenció, la memòria i l'aprenentatge de paraules noves, habilitats essencials per a les persones amb trastorns del llenguatge. Encara que els estudis específics sobre aquesta població són limitats, els beneficis en les funcions cognitives generals estan àmpliament documentats.

"El tipus d'exercici té impactes diferents en les funcions cognitives", afegeix el catedràtic de la UOC. L'exercici aeròbic es defineix com una activitat física cardiorespiratòria repetitiva que augmenta la freqüència cardíaca mitjançant l'ús d'oxigen. Activitats com caminar, nedar o muntar en bicicleta destaquen per la seva capacitat per millorar aquesta freqüència de manera sostinguda. "Aquestes activitats estan associades amb millores en l'atenció, la resolució de problemes i la funció executiva", assenyala Andreu. Un estudi de metanàlisi de la Universitat de Kentucky va observar que les intervencions d'exercici aeròbic porten a millores significatives en el rendiment acadèmic en nens en edat escolar; per exemple, en la mitjana de les qualificacions, en el coeficient intel·lectual i en el rendiment en matemàtiques, lectura, ciències i anglès.

En contrast, els estudis sobre l'impacte de l'exercici anaeròbic en les capacitats cognitives no han sigut concloents. Alguns han demostrat que exercicis anaeròbics d'alta intensitat, com l'aixecament de pesos o els esprints, poden ser més beneficiosos per a la cognició que l'exercici aeròbic en adults joves. No obstant això, altres estudis amb nens i adults no van trobar beneficis cognitius rellevants, fins i tot algunes recerques suggereixen que podria tenir efectes negatius en les tasques cognitives.

Nedar per aprendre paraules, narrar contes en moviment

Els exemples pràctics dels beneficis de l'exercici són múltiples i estan àmpliament documentats. Un estudi de la Universitat de Delaware va evidenciar que nens preescolars que van nedar durant tres minuts després d'aprendre paraules noves van retenir significativament més vocabulari que els que van descansar.

En una escola a Austràlia, una nena amb retard en el desenvolupament del llenguatge va participar en el programa Active Early Learning, que combina activitat física amb aprenentatge estructurat. Durant un exercici que incloïa la narració de contes i moviments per imitar animals, aquesta nena va començar a repetir paraules clau del relat, cosa que no havia aconseguit abans. Aquest petit avanç no només va millorar el seu vocabulari, sinó que també va transformar la seva confiança i va facilitar la seva integració social.

A més de la millora en els trastorns del llenguatge, altres programes, com ara l'Special Olympics Unified Sports Soccer Program, demostren l'impacte global de l'exercici en la cognició i el benestar social, particularment en casos de discapacitat intel·lectual, en els quals s'ha detectat una millora de funcions cognitives essencials com la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva. En aquest programa, dut a terme a Canton (Xina), adolescents amb discapacitat intel·lectual van participar en sessions regulars d'entrenament de futbol durant més d'un any. Els resultats van mostrar millores significatives en la seva memòria de treball i les seves habilitats socials, a més d'un augment en la seva confiança i el seu sentit d'inclusió.

El mecanisme que connecta exercici i cervell

Les activitats aeròbiques moderades, com ara caminar, nedar o muntar en bicicleta, generen millores significatives en l'atenció, la memòria i l'aprenentatge. Segons Llorenç Andreu, aquests beneficis estan recolzats per mecanismes com un major flux sanguini cerebral, que millora l'alliberament de neurotransmissors essencials; la formació de connexions neuronals i de neurones noves, i canvis en l'estructura del sistema nerviós central, que reforcen la capacitat del cervell per adquirir noves habilitats lingüístiques. Fins i tot les sessions d'activitat física breus tenen efectes immediats en l'aprenentatge i augmenten la retenció de paraules.

El catedràtic de la UOC recalca que estudis recents mostren millores en l'atenció i l'aprenentatge des del primer moment en nens que fan exercici aeròbic regularment. Encara que la majoria de les recerques se centren en menors, els beneficis de l'exercici físic també s'observen en adults, i en aquest cas ajuda a reforçar l'atenció i les funcions cognitives. "Els estudis no indiquen una pauta terapèutica específica per a l'activitat física", assenyala Andreu, "però fer exercici aeròbic moderat entre tres i cinc dies a la setmana seria molt adequat".