[inicicentrareport]L'oïda és el primer sentit que desenvolupem a l'úter matern i és la nostra primera connexió amb el món exterior. Cada persona té una sensibilitat diferent als diversos estímuls. I encara que sigui el mateix estímul, ens pot afectar de manera diferent segons el moment i l'entorn.

El primer que hem de saber és que una criatura de dos anys sempre estarà atenta a sorolls que no coneix i forma part del seu desenvolupament normal. És important que les famílies no actuem de potenciadors d'aquestes pors i els expliquem d'on prové. 

Hi ha infants, i també persones adultes, que tenen el que s'anomena hiperacusia, és a dir una extrema hipersensibilitat auditiva que els pot causar irritabilitat, ansietat i estrès. Tot i això, l'oïda, com tots els sentits, es pot educar progressivament per tal que certs sorolls no generin angoixa ni ansietat. 
[GotaVerdaPle]És important no exposar directament a l'estímul que genera angoixa. Molts infants s'espanten perquè no saben d'on ve aquest soroll.

[GotaVerdaPle]Posar nom a allò que escolten, que vegin com s'encén, fins i tot anticipar amb imatges, demanar a les persones que tenim al voltant que s'utilitzin petards de baixa sonoritat i respectar la voluntat de cadascú és clau per augmentar la capacitat de resiliència. 

[GotaVerdaPle]En el cas de sobrepassar els 65 decibels, llindar de soroll de l'OMS, es recomana fer ús de cascs anti soroll. 

[ficentrareport]