[inicicentrareport]Sovint, es parla sobre com són els infants en funció del lloc que ocupen dins l'ordre de la família. "Els grans són més responsables i treballadors", "els mitjans són més intensos i autònoms", "els petits són els mimats i divertits"...
Però el cert és que el lloc que ocupem entre els germans no ens predisposa a tenir una personalitat o altra. Hi ha molts altres factors i variables que intervenen a l’hora de conformar i modelar un individu que no pas només aquest.
Hi ha poca bibliografia al respecte sobre aquesta qüestió, potser pel fet que no hi ha una relació tan directe entre el rol que ocupem segons quin germà o germana som com a vegades ens podem pensar.
A continuació, assenyalo els factors que em semblen més interessants tenir en compte:
[GotaVerdaPle] El temperament és innat: És important saber que tots i totes tenim un temperament genèticament heretat de base que ens predisposa a ser, actuar i relacionar-nos de determinada manera. Aquestes característiques innates poden ser reforçades per l’entorn on ens criem, fent que alguns trets siguin expressats amb més força i d’altres amb menys.
[GotaVerdaPle] L’edat que es porten entre ells/elles: l’edat que es porten els nostres infants és una dada important que ens pot ajudar a entendre algunes reaccions i característiques. No és el mateix tenir tres infants molt junts que es portin 1 any entre cadascú, que no pas que se’n portin 5. No hi ha una edat ideal per tenir el primer, segon o tercer fill o filla, simplement és important entendre que la presència, energia, temps i recursos canviarà en un cas o altre.
[GotaVerdaPle] Les comparacions són odioses: és inevitable però alhora molt dolorós definir els nostres infants en contraposició a l’altre. El petit és més mogut que l’altre, el gran és més simpàtic que el petit, el mitjà és el que la “lia” més de tots tres. És habitual que agafem com a referència el caràcter d’un dels germans o germanes per expressar com són els altres. Això a moments pot fer que la nostra mirada sigui esbiaixada i ens costi mirar individualment a cada criatura.
[noticia]1298[/noticia]
[GotaVerdaPle] Quin moment vital passem com a pares i mares? la criança té molt a veure amb el moment vital que estem vivint les mares i pares. Si la decisió de tenir un infant ha estat meditada, si hi ha hagut pèrdues gestacionals anteriors, si hi ha estabilitat econòmica, si tenim suport familiar i xarxa d’amistats, si disposem de recursos personals... tots aquests factors incideixen directament amb com podrem nosaltres col·locar-nos com a pares i mares per tal d’acompanyar a les nostres criatures.
[GotaVerdaPle] Les expectatives impacten en les criatures: el que nosaltres i la societat espera dels nostres infants també té un pes important. És clara la posició que s’espera dels germans i germanes grans, sovint se’ls hi exigeix que “cuidin” dels petits, que els hi donin un cop de mà als adults i que arribin allà on els grans no arribem.
El mateix pot passar amb la resta. Seria molt interessant que com a pares i mares poguéssim revisar quines expectatives, que moltes vegades són inconscients, tinc envers els meus infants.
[GotaVerdaPle] Quin ha estat el meu lloc dins la família? La nostra pròpia història de vida com a fills i filles també té un paper important en aquesta qüestió. Si jo he estat la filla gran i he viscut amb molta pressió i exigència el lloc que ocupava perquè s’esperava de mi que tragués molt bones notes perquè era la gran, que no portés problemes perquè sinó els petits o petites també ho feien, que cuidés dels petits quan els pares no hi eren... potser em serà més fàcil ser més comprensiva amb el meu fill gran.
O bé al contrari, potser seguiré el patró del que he viscut i reproduiré aquesta manera de funcionar. Revisar la nostra pròpia història vincular amb la nostra família d’origen és súper interessant per poder acompanyar als nostres infants amb més consciència.
[GotaVerdaPle] Educar en la igualtat: per molt que estiguem fen un esforç per criar de forma igualitària nens i nenes, els estudis ens confirmen que el tracte que oferim als infants en funció del sexe que creiem que tenen és diferent. Això també pot ser un altre factor a revisar a l’hora de dirigir-nos als nostres infants.
Només si hi posem molta consciència i revisió podrem intentar criar sense tants biaixos. Quan tenim tres infants i n’hi ha dos que són d’un sexe i l’altre de l’altre, pot ser que inconscientment això acabi notant-se a l’hora de fomentar o no algun tipus de dinàmiques entre ells i elles.
Com veieu, hi ha molts aspectes a tenir en compte a l’hora de reflexionar com són i com ens relacionem amb el fill o filla del mig. Per mi, el més important és tenir present que la criança dels nostres infants va íntimament lligada a la nostra figura com a pares i mares i que és per tant el treball personal i l’autoconeixement de la nostra pròpia història de vida el que ens permetrà acompanyar les necessitats i reptes dels nostres fills i filles de forma segura, conscient i en calma.
[info]Mireia Bosch és psicòloga especialitzada en maternitat, paternitat i criança. Segueix-la a les seves xarxes.[/info]
