Quanta por! Això és el que veig cada dia a consulta en els ulls de mares i pares que intenten sostenir una maternitat i paternitat conscient. Els observo plens de por, angoixats, perduts, i sovint desconcertats.

L’allau d’informació (o més aviat, la sobreinformació) només ens porta al caos mental. Volem fer-ho tot com aquell influenciador diu que s’ha de fer, com aquell llibre o com aquell professional. Però, sovint, aquests consells provenen de persones que no són pares ni mares, que no saben el que és passar una nit en blanc per la teva criatura, que no han viscut el desgast de suportar una pataleta dins d’una botiga per no comprar un caprici, que no han hagut de sortir-se’n d’una situació incòmoda en un restaurant després de cinc aixecades per intentar mantenir la calma.

La por a fer mal als fills és tan gran que porta a actuar sense la consciència que tenim. Els infants d’avui en dia, sovint, són criatures sense límits, sense entendre el que significa el dolor físic o emocional, sense distingir entre desig i necessitat, aprenent a conèixer el món a través de les pantalles.

Ser mare o pare no és una ciència exacta, i és normal equivocar-se...

Veiem infants tancats en cotxets, bancs o terrasses, amb un dispositiu a les mans, perdent tantes oportunitats per aprendre, experimentar i jugar. Quina pena quan es despertin demà i s’adonin de tot el que s’han perdut.

Sí, podem connectar amb l'educació coherent! Preguntem-nos què esperem realment del nostre fill o filla. Quina és la nostra intenció com a pares o mares? Què estem intentant sanar a través de la relació amb el nostre fill/filla? Ser mare o pare no és una ciència exacta, i és normal equivocar-se. Hem de perdre la por a l'error.

Els infants han de poder descobrir, arriscar-se, caure i aixecar-se una i altra vegada. Han de ser genuïns, únics, i viure el seu propi procés de creixement sense que les nostres inseguretats i pors els impedeixin explorar el món amb llibertat. També com a mares i pares aprenem a ser nosaltres mateixos, sense por a cometre errors, amb la confiança que cada pas, fins i tot el que sembla equivocat, forma part d’un camí d’aprenentatge compartit amb els nostres fills/es.

És hora de ser pares i mares valents, deixant que els nostres fills i filles siguin ells mateixos, amb tot el que això comporta. Un camí d’amor, errades i creixement, sempre cap a un futur més lliure i autèntic.

La Judit Querol és psicòloga del centre de salut Equilibrium Cosment. Coneix el seu projecte.