[inicicentrareport]El relat sobre les lactàncies, com les maternitats, està envoltat de mites i tabús. “Tens els pits petits, no produiràs prou llet”, “per poder mamar has de preparar els mugrons”, “si dones el biberó compra la llet més cara, segur que és la millor”, són algunes de les afirmacions més instaurades en l’imaginari col·lectiu.
En aquest context, moltes mares viuen les seves lactàncies amb inseguretat i sense gaires recursos. Però, més enllà dels estigmes i la desinformació, quines són les claus per viure les lactàncies de manera respectada i informada?
A continuació, et resumim el CriarMeets amb l’assessora de lactància i coautora de Totes les lactàncies molen (Ara Llibres, 2023) Mireia Serra i que et poden ajudar a entomar o acompanyar la teva lactància:
-
[GotaVerdaPle] Si vull donar el pit, cal preparar els mugrons?
Conèixer i entendre la fisiologia i l'anatomia de la lactància materna és important per instaurar-la i per establir una relació de confiança amb el nostre cos. Un dels mites més instaurats és que per establir una lactància cal preparar el pit. Ni els pits ni els mugrons necessiten cap preparació per establir la lactància materna.
El cos es posa a punt per produir llet durant la gestació de manera fisiològica i “preparar” la lactància materna pot ser, fins i tot, perjudicial. I, per tant, tots els mugrons i pits són vàlids per alletar, si aquesta és la teva opció. La forma del mugró i del pit no determina la lactància.
Segons la Mireia Serra, el que sí que pot determinar una lactància materna és la preparació en clau d’informació i de confiança amb el nostre cos. “La gestació pot ser un bon moment per informar-nos sobre aquest procés fisiològic sovint desconegut i, també, per establir una relació de confiança amb el nostre cos que acaba sent determinant en qualsevol lactància”, assegura.
-
[GotaVerdaPle] Claus per instaurar la lactància materna
La lactància materna segueix sense ser una pràctica hegemònica a la nostra societat i, malgrat que la comunitat científica assegura els beneficis de l’alletament i l’esforç de promoció de diverses expertes i divulgadores, moltes mares alerten sentir-se soles i sense acompanyament en les seves lactàncies.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i Unicef recomanen que l’alletament comenci tan aviat com sigui possible i que la llet de la mare sigui l’aliment exclusiu del nadó i a demanda els primers sis mesos de vida.
A partir d’aquest moment, amb la introducció de l’alimentació complementària, la recomanació és continuar alletant fins que la mare i la criatura vulguin. En canvi, sabem que la manca d’acompanyament institucional, sanitari i familiar continua sent el principal motiu d’abandonament de la LM.
Segons la Mireia Serra, les claus per instaurar la lactància materna passen per un bon acompanyament professional, el suport de l’entorn més proper i buscar xarxes de suport entre mares per compartir les vivències.
-
[GotaVerdaPle] Crisis de lactància i claus per superar-les
Un dels motius que més angoixa acostuma a generar en les mares que donen el pit són els brots de creixement o, segons la Mireia Serra, “mal anomenades crisis de lactància”. La producció de la llet es regula mitjançant la demanda del nadó, per això és fonamental que la lactància no segueixi cap horari concret i que sigui a demanda.
Tot i això, durant els primers mesos de vida d’una criatura, existeixen diversos motius que de vegades posen pals a les rodes a aquestes lactàncies. Els brots de creixement són situacions en les quals el nadó sembla no estar satisfet amb la producció de llet de la mare. De vegades ho fan incrementant la demanda, d'altres estan més irritables, ploren i sembla que es barallen amb el pit.
En aquestes situacions, les mares sovint dubten de la seva capacitat de produir llet, però, cal tenir pressent que tot això forma part del creixement normal de la criatura. Un factor que pot ajudar a transitar millor els brots de creixement és conèixer quan es donen aquests brots de creixement. Les més habituals són les dels 15-20 dies, a les 6 o 7 setmanes, als 3, 4 i 8 mesos, a l'any, i els dos anys, entre altres.
Poden durar 2 o 3 dies, però de vegades es poden allargar més o menys, especialment en la dels 3 mesos. La clau per transitar-les és acompanyar la criatura, oferir el pit tant com ho necessitin i, per sobre de tot, molta paciència.
-
[GotaVerdaPle] Com i quan hauria de començar a fer el banc de llet?
Un cop superats els primers mesos de lactància, per a moltes mares, la tornada a la feina remunerada acostuma a ser un moment que genera vertigen i patiment.
Segons un estudi de LactApp, els deslletaments per tornada a la feina van incrementar un 21 % l’any 2021, després de les restriccions per la pandèmia i un 86% de les dones que van poder teletreballar asseguraven que això els hi havia ajudat a mantenir la LM.
Davant de la tornada a la feina, moltes mares decideixen fer un banc de llet per poder suplementar la criatura durant les hores que no està amb la mare. Per fer-ho, és crucial sentir-se còmodes amb l’extracció de la llet, sigui de manera manual o amb el tirallet.
Segons Mireia Serra, cal tenir en compte que els primers tres mesos de vida de la criatura són els que més producció hi ha i, per tant, un moment òptim per començar a fer el banc de llet. Això no vol dir que no es pugui començar a preparar passat aquest temps.
“El millor moment del dia és fer-lo al matí, a primera hora, perquè durant la nit és quan més llet es produeix i es recomana aprofitar el reflex ‘ejecció i l’oxitocina que es genera mentre es dona el pit per posar-nos el tirallet a l’altre pit”, explica. Per decidir la quantitat necessària, caldrà fer el càlcul d’hores que la mare estarà fora i tenir en compte que, aproximadament, una criatura de quatre mesos necessitarà entre uns 50 i 150 ml de llet per presa.
-
[GotaVerdaPle] Lactància mixta: les claus
De vegades, la lactància materna exclusiva no s’instaura i aquestes lactàncies es transformen en mixtes; la criatura no només s’alimenta amb el pit i també ho fa amb un suplement de llet de fórmula. Els motius per establir una lactància mixta poden ser múltiples.
Segons la Mireia Serra, en una lactància mixta cal oferir sempre primer el pit i després el biberó, per tal d’evitar la confusió en la succió del lactant amb la tetina i el mugró. A més a més, assegura que, “sempre que sigui possible, donar el pit durant la nit afavoreix la producció de la llet, tenint en compte que a la nit les criatures prenen un terç de l’alimentació que necessiten”. Mantenir les presses nocturnes afavorirà la producció de la llet.
Tanmateix, tenir a la criatura a prop i que les preses amb biberó siguin el més semblants a donar el pit afavoreix la lactància mixta i, pel que fa al tipus de biberó, cal tenir en compte escollir una tetina adequada perquè el nadó no rebutgi el pit i perquè afavoreixi el flux i la quantitat de la llet.
-
[GotaVerdaPle] Si he optat per llet de fórmula o biberó, què hauria de tenir en compte?
Sovint pot semblar que la lactància amb biberó és l’opció fàcil; només cal comprar un biberó i una llet i alimentar la criatura. En canvi, segons Mireia Serra, existeix molta desinformació respecte a l’alletament amb llet de fórmula i biberó.
La Mireia apunta tres claus per afavorir una lactància respectuosa amb biberó.
1.Tenir clar que les presses han de ser, com a la LM a demanda, sense horaris i seguint els senyals de gana de la criatura.
2. Donar el biberó seguint el mètode Kassing, “és a dir, amb la criatura asseguda en posició vertical i el biberó el més horitzontal possible”, d’aquesta manera, i amb petites aturades, la criatura podrà digerir millor la llet i s’evita la sobrealimentació.
3. És importantíssim escollir bé el biberó i la tetina perquè no sigui perjudicial per a la criatura. “La tetina ha de ser de flux lent i d’un sol forat, sigui quina sigui l’edat de la criatura”, explica.
-
[GotaVerdaPle] Fins quan puc donar el biberó?
La fi de la lactància amb biberó té dos moments importants; el moment en el qual es finalitza l'alimentació amb llet de fórmula i la retirada del biberó. El primer es produeix quan la criatura compleix el seu primer any de vida: és el moment en el qual els nadons poden introduir en la seva alimentació la llet de vaca o d'altres mamífers com l'ovella i la cabra. Per tant, es recomana eliminar la llet de fórmula i substituir-la per la de vaca que és més saludable i s'ajusta millor a les seves necessitats.
El següent moment important, i sovint més complicat, és la retirada del biberó. "La tetina substitueix les necessitats de succió afectiva de les criatures, i per tant retirar-lo no sempre és fàcil", explica la Mireia i recorda que cal fer-lo abans que la criatura faci dos anys, per evitar problemes de malformació a la boca.
