[inicicentrareport]Separar mares de criatures en néixer, negar el pell amb pell, fer cesàries o episiotomies de manera rutinària, fer maniobres, tactes de manera repetida, infantilitzar les dones embarassades, tractar-les de manera deshumanitzada... és el que es coneix com a violència obstètrica. 

El maltractament, l'abús o violència contra les dones durant l'atenció a l'embaràs o en el moment del part té conseqüències físiques, psicològiques i també econòmiques. Fins i tot l'OMS ha denunciat la violència obstètrica com una violència de gènere i ha reconegut les seqüeles que pot generar tant per la mare com per la criatura.

Quasi un 40% de les dones identifica haver patit aquesta mena de violència, un 44,4% considera que va ser sotmesa a procediments innecessaris o dolorosos, i d'aquestes un 83,4% no havia acceptat a aquesta pràctica mitjançant un consentiment informat, segons dades de l'observatori de la violència. 

Denunciar una d'aquestes pràctiques és complicat, tal com explica l'advocada Marta Busquets, experta en gènere i presidenta de Dona Llum, associació catalana per un part respectat. "Quan s'ha produït una situació de violència obstètrica en l'àmbit legal hi ha una primera pregunta i és si hi ha danys, si la mare o el nadó tenen seqüeles. Les seqüeles més habituals en mares són traumes de sòl pelvià, incontinència urinària o fecal, dolors, o fins i tot coixera", assegura. "També pot ser que una dona hagi perdut l'úter en una inducció, entre altres casos".

En el nadó poden haver-hi seqüeles amb temes relacionats amb incapacitats, lesions de nervis o trastorns. "Si hi ha danys valorem si es poden emprendre o no accions legals, sobretot si es pot demostrar que hi ha una causa mèdica de mala praxi, però la via judicial o administrativa és cara, perquè implica uns honoraris d'advocats, pericials, és un procés llarg i emocionalment difícil", explica l'advocada. 

No tothom està disposada a passar per aquest procediment, hi ha unes barreres d'accés emocional, econòmiques i temporals que realment són molt presents. "Els terminis de prescripció són curts, de vegades un any. Moltes dones després d'haver patit violència obstètrica necessiten més d'un any per recuperar-se psicològicament i decidir que volen fer aquest pas", ens diu la Marta Busquets. 

Si has parit a la sanitat privada i només tens l'opció d'anar per la via civil i no per la via administrativa a més del cost econòmic has d'afegir la possibilitat que si perds el litigi et condemnin en costes i no totes les famílies poden assumir això. 

Deixar constància, presentar queixes per escrit, presentar reclamacions és clau segons ens diu l'experta, qui també anima a deixar comentaris positius quan hem rebut una bona atenció professional. 

[noticia]143[/noticia]
Encara que no es contempli la via jurídica hi ha més seqüeles econòmiques més enllà. Encara que alguns hospitals públics ofereixin atenció psiquiàtrica i psicològica a aquestes mares, la realitat és que sovint és insuficient i elles mateixes han de costejar-se aquesta atenció de manera periòdica, unes visites que pot tenir un cost d'entre 40 i 100 euros la sessió. 

Si a banda contem que hi ha lesions amb les quals cal un/a especialista en sòl pelvià o fisioterapeuta, o bé la nostra criatura necessita rehabilitació, atenció específica o cures complexes que requereixen un tractament determinat, la família també ha de costejar totes aquestes intervencions.

I sí, intervenir sobre les seqüeles psicològiques i físiques és important, però per això calen recursos perquè tant mares com criatures estiguem ben ateses. Conèixer els nostres drets, tenir professionals i dones conscienciades sobre la violència obstètrica, saber les conseqüències de tot plegat és clau per erradicar el patiment tant de mares com de criatures. [ficentrareport]

[enquestaregistre]