[inicicentrareport]Amb l'estiu arriba el maldecap de moltes famílies per poder fer compatible la feina amb la cura i ocupació dels seus fills i filles els mesos del juliol, agost i setembre.

Hi ha qui opta per repartir-se les vacances amb la parella renunciant a compartir dies de festa, alguns recorren a cuidadors/es o demanen favors als avis i àvies. Altres es decanten per les activitats de pagament com les que ofereixen els casals d'estiu, les colònies, els campaments o els camps de treball. 

55 dies laborables sense escola és un gran esforç econòmic i de reorganització per tal que l'espera per a les vacances familiars, si és que n'hi ha, sigui profitosa i no es faci eterna. Parlem d'esforç econòmic perquè moltes famílies han de fer equilibris per costejar aquests mesos d'estiu. 

Segons càlculs de l'Aliança Educació 360, el cost per infant de dues setmanes al casal d'estiu (amb servei de menjador) ronda a l'entorn dels 198 euros. Una despesa que en alguns casos no compensa els ingressos familiars, fet que moltes vegades porta a explorar altres vies com jornades compactades o reduïdes, permís sense sou o suport familiar. 

Els casals d’estiu tenen un valor educatiu importantíssim, determinant per les trajectòries formatives i personals dels infants i adolescents. Són, a més, una de les propostes amb més tradició i impacte en el lleure educatiu. 

No obstant això, mentre per a molts infants i adolescents és un temps d'enriquiment, l'estiu és per a altres una aturada educativa absoluta. L'Enquesta de participació d'infants i adolescents a les activitats d’estiu de l'Aliança Educació 360 mostra que aquelles de famílies amb un nivell socioeconòmic més baix participen menys en aquestes activitats.

I és que l'estiu actua també com a potenciador de desigualtats educatives i el nivell socioeconòmic familiar condiciona les oportunitats també durant l'estiu: mentre els infants de nivell alt tenen una participació a les activitats d'estiu del 72%, els de nivell baix la tenen només del 41%.

La mateixa enquesta indica que el principal motiu de no participació en famílies amb menys recursos és el preu. Per això, l'Aliança Educació 360 defensa que és urgent impulsar i generalitzar una política pública de país, que involucri ajuntaments i Generalitat, per assegurar que cap infant es quedi sense lleure educatiu a l'estiu perquè la seva família no s’ho pot permetre.

L'entitat ha fet els càlculs de quant costaria combatre les desigualtats educatives durant les vacances escolar. Així, amb 223.425 nens i nenes en situació de pobresa moderada 一 dels quals 111.889 viuen en un marc de pobresa severa一 caldrien 44,5 milions d’euros per pagar la participació a dues setmanes de casal a aquests infants (la meitat si es cobrissin només els infants en situació de pobresa severa).

[noticiadiari]96/418[/noticiadiari]

[GotaVerdaPle] A qui impacta més l'aturada escolar?

Segons la recerca internacional, la regressió no afecta tots els alumnes per igual, sinó que sobretot impacta en les criatures de famílies més vulnerables, que tenen una pèrdua d'aprenentatges equivalent a dos o tres mesos d'escolarització. Això ho fa el fet que no tenen els mateixos recursos i oportunitats per accedir a les activitats programades d'estiu que els infants o adolescents de famílies amb ingressos més alts. "No tots els nens i nenes hi poden participar, i no és només pel cost econòmic. Hi ha encara barreres culturals, són famílies a qui se'ls ha de facilitar molt la informació i la inscripció", explica Benhammou.

Acumulada estiu rere estiu, aquesta regressió fa créixer les desigualtats educatives. Diversos estudis als Estats Units afirmen que podria arribar a traduir-se en tres anys de diferència al final de l'educació primària en matèries com la llengua o les matemàtiques.

[GotaVerdaPle] Encara alguns obstacles per a la conciliació 

Els beneficis dels casals i de les activitats programades d'estiu estan avalats amb dades, però tampoc resolen al 100% la conciliació familiar.

[GotaVerdaBuit] L'horari: moltes de les activitats programades no arriben a cobrir la jornada laboral convencional. La majoria es focalitzen en la franja del matí, de 9-13h o de 9-15h, sense donar marge a les famílies per poder-ho conciliar amb l'horari laboral. Això suposa afegir més despeses en cas que se n'hagi de fer càrrec un/a cuidador/a o mobilitzar la família per poder ocupar-se de les criatures. 

[GotaVerdaBuit] El calendari: l'estiu implica 11 setmanes sense escola i la majoria de programes educatius s'organitzen al juliol. Això fa que l'oferta sigui molt menor els mesos d'agost i setembre. I és justament al setembre quan més difícil és el repte de conciliar perquè el ritme laboral ja ha recuperat la normalitat i les famílies és quan més troben a faltar la rutina escolar, no només per a poder quadrar horaris si no també per al benestar dels infants. 

[ficentrareport] [enquestaregistre]