[inicicentrareport]Aprendre a escriure és un assoliment complex que implica  molts aspectes cognitius així com, també, una àmplia diversitat de parts del cos: des de la percepció visual, la coordinació mà-ull o la memòria a l'adquisició del gest gràfic per part de l'espatlla, el colze, el canell, la mà i els dits.

La dificultat, doncs, és evident i per això l'acompanyament i la motivació són fonamentals. 

"La capacitat gràfica no és innata, és apresa", ens explica Sònia Blasco, doctora en Psicologia, i tècnica docent de la subdirecció general de Funció Directiva i Lideratge Pedagògic del Departament d'Educació. "És molt important poder acompanyar l'aprenentatge amb recursos cognitius, motrius i perceptius”.

La Sònia va dedicar la seva tesi doctoral a "L'aprenentatge del traçat gràfic de l'escriptura". Hem parlat amb ella d'aquesta etapa tan important del desenvolupament i ens ha donat idees i recursos per acompanyar-la:

El primer que hem de tenir present és que el desenvolupament motriu per aprendre a escriure es dona "de dins cap a fora", treballant les quatre articulacions: espatlla, colze, canell i dits.

Per això, explica, és molt important fer un treball previ abans de començar a agafar el llapis i el paper amb altres tipus de suport, especialment, el vertical. "Si no treballem la part gruixuda, no podem arribar a desenvolupar la part fina. I, en tot això, també hi ha una part de maduració neurològica”. 

[noticia]1171[/noticia]
Com podem treballar la motricitat gruixuda? La motricitat gruixuda fa referència al moviment cefalocaudal, que implica el braç i l'avantbraç. És el que ens permetrà fer el moviment de progressió, encarregat de fer avançar el llapis pel paper.

Algunes activitats que podem fer amb les criatures per entrenar-la són:

[GotaVerdaBuit] Pintar utilitzant suports verticals, com una pissarra o un cavallet de pintor

[GotaVerdaBuit] Resseguir lletres grans a terra amb una fregona

[GotaVerdaBuit] Fer dibuixos amb farina

[GotaVerdaBuit] Dibuixar a l'aire amb el dit una lletra, primer amb ulls oberts i després tancats.

I la motricitat final, com la podem treballar? Per altra banda, hi ha l'anomenada llei próximo-distal, que fa referència al desenvolupament de la motricitat fina i que inclou el moviment de mà: canell i dits.

Aquesta és la que ens permet tenir un control tant de la prensió com per mantenir l'instrument i fer els moviments d'inscripció, o el que és el mateix, dibuixar les grafies.

És una habilitat necessària especialment a l'hora de passar de la lletra de pal a la lletra lligada o script, i cal treballar-la abans de començar amb les lletres.

Aquestes són algunes de les activitats que podem fer:

[GotaVerdaBuit] Dibuixar 

[GotaVerdaBuit] Enganxar gomets

[GotaVerdaBuit] Construccions

[GotaVerdaBuit] El llaç de les sabates o fer trenes

[GotaVerdaBuit] Plastilina o fang

[GotaVerdaBuit] Retallar, papiroflèxia,...

[GotaVerdaBuit] Arabescos

L'entrenament de tots aquests moviments facilitarà als infants l'adquisició del gest gràfic, ja que tindran un millor control del cos. Però també haurem de tenir en compte altres elements com l'espai de treball i la col·locació. 

Com ha de ser la posició? És important disposar d'una posició adequada que els permeti seure recte, amb els peus tocant a terra i els braços recolzats, una taula amb certa inclinació endavant i una bona disposició de la llum en funció de si l'infant és dretà o esquerrà.

[noticia]1162[/noticia]
I els materials? Cal disposar el full de paper recte, i a mesura que vagin agafant fluïdesa en l'escriptura, el poden inclinar fins a formar un angle de 30º o màxim 40º graus respecte la taula. Es recomana, també, un llapis més aviat tou, excepte en el cas d’infants hipertònics (que apreten massa), a qui anirà millor un llapis de mina més dura.
[ficentrareport]