[inicicentrareport] En els darrers anys, Catalunya s'ha pres seriosament l'objectiu de reduir la segregació escolar. El Pacte contra la segregació escolar (2019) ha significat un avenç molt important en aquesta lluita.
La segregació s'ha reduït a la majoria de municipis, però tot i així encara hi ha territoris que no han millorat i que, fins i tot, han empitjorat els desequilibris dels seus centres educatius.
Un informe del Síndic de Greuges indica que un 69% (133) dels municipis més grans de 5.000 habitants ha millorat l’equilibri en la distribució de l’alumnat estranger a primària entre els cursos 2018/2019 i 2022/2023. Per altra banda, el 31% dels municipis (61) ha empitjorat.
[intext1]
A secundària, el 68% (92) dels municipis ha progressat positivament i un 32% (43) ho ha fet negativament (amb diferents nivells d’intensitat). Respecte als municipis que el curs 2018/2019 tenien més segregació escolar a Catalunya a primària, la majoria han reduït excepte Ripollet, que es manté en uns nivells semblants.
[GotaVerdaPle] Què és la segregació escolar? Parlem de segregació escolar quan trobem que la xarxa de centres educatius la població vulnerable i l'alumnat migrant està distribuïda de manera desigual i es concentra en uns determinats centres generant que hi hagi centres segregats i d'altres que no.
A Catalunya el fet és que va més enllà de la segregació urbana. El problema és que les escoles estan més segregades que els barris on hi ha aquestes escoles.
[intext2]
[GotaVerdaPle] On hi ha més segregació escolar?
La Fundació Bofill actualitza periòdicament un mapa interactiu on es veu reflectit el nivell de segregació escolar a Catalunya per municipi.
Aquest mapa mostra els nivells de segregació escolar dels municipis de més de 5.000 habitants de Catalunya a partir de l'informe de balanç del Pacte contra la Segregació Escolar elaborat pel Síndic de Greuges amb dades del Departament d'Educació. Així, es pot veure gràficament on s'acumulen els majors desequilibris:
[GotaVerdaPle] Quines són les conseqüències?
Més enllà de que sigui moralment reprovable el fet que hi hagi centres de pobres i centres de rics, té conseqüències també en l'àmbit educatiu. L'alumnat vulnerable té una tendència als 15 anys, una vegada acaba l'escolarització obligatòria, a tenir resultats educatius inferiors a la mitjana.
En concret ,es queda l'equivalent a mig any menys d'escolarització. Quan l'alumnat vulnerable va a un centre segregat aquesta distància arriba als tres anys de diferència.
[intext3]
[GotaVerdaPle] Què cal fer?
Caldria repartir l'alumnat de forma equitativa amb polítiques municipals i estratègies dessegregadores. A l'hora de triar escola, el factor proximitat té un gran pes entre les famílies més vulnerables. En canvi, la resta de famílies escullen centre, sovint no tant per projecte o centre educatiu, sinó que es descartaven alguns centres per pors, sospites o rumorologia.
De la mateixa manera que no acudim a un CAP o un altre en funció de com t'atenen, perquè el servei és més o menys igual, el mateix cal aconseguir amb les escoles. Que els centres amb més vulnerabilitats tinguin més recursos, un finançament asimètric, i fomentar un projecte educatiu i amb professorat que s'ho cregui i que estigui motivat.
[ficentrareport]
Escola
Com afecta la segregació escolar al teu municipi?
Consulta el mapa interactiu per saber on s'acumulen els desequilibris educatius
ARA A PORTADA
Publicat el 20 de febrer de 2024 a les 06:37
Actualitzat el 21 de febrer de 2024 a les 15:00
Et pot interessar
-
Escola Com han de ser les activitats d'estiu perquè reforcin l'aprenentatge dels teus fills/es?
-
Escola VÍDEO-CONTE: La llegenda alternativa de Sant Jordi, Santa Gina i el drac feliç
-
Escola 3 dinàmiques per treballar l'assetjament escolar
-
Escola Els gestos els ajuden a comprendre i a expressar-se
-
Escola Tot el que has de saber per matricular el teu fill/a a infantil, primària o ESO