Aquests dies hem viscut una barreja d'emocions intenses arran de la tragèdia de València. Ràbia, tristesa, impotència i, fins i tot, por. Potser hem rebut la notíca de la mort d'un familiar, un amic o amiga o conegut/da. Podem haver sentit moments de tot i, és clar, també les nostres criatures...

Perquè enmig d'aquest context hi ha infants al nostre voltant a qui probablement els han arribat imatges d'escenes dures o escoltes furtives de diàlegs adults carregats de tristesa i enuig. 

Explicar una catàstrofe a les criatures no és senzill, sovint, perquè a les mateixes persones adultes ens costa entendre les raons d'aquestes tragèdies. Però, tot i això, és molt necessari que en parlem sense tabús. 

Apropem-nos a ells, tenint en compte la seva edat i adaptant el llenguatge al seu nivell d'enteniment i capacitat de gestionar la informació.

Potser el primer que cal plantejar-nos és si els nostres infants tenen consciència que hi ha hagut una tragèdia. Tot i que sigui un tema omnipresent, hi ha molts menuts que segueixen aliens a aquest tipus de successos. En menors de 8 anys, si no està afectant al seu dia a dia i no han escoltat notícies ni vist a la televisió imatges crues, aquesta realitat els pot resultar llunyana i, fins i tot, desconèixer-la.

Aquesta situació ens planteja el primer dubte. Si no en saben res, com a pares i mares els ho he d'explicar? Doncs depèn. Hi ha menuts que són especialment sensibles i amb tendència a despertar en ells pors i angoixes. Explicar-los la tragèdia implicarà preguntes en ells. Dubtes pels que potser no tenim la resposta, o bé l’explicació de la realitat és molt angoixant.

Com moltes qüestions de criança, la resposta no és senzilla i caldrà posar en una balança què hi guanyo i què implica endinsar-los en aquesta realitat. Si decidim explicar-los-hi, bé perquè ho decidim conscientment o bé perquè han rebut elements externs relacionats amb la tragèdia, el primer que ens cal, és ser conscients de com ho estem vivint nosaltres.

Els infants son com esponges emocionals. Vull dir que part de com processen la informació i com la cataloguen és fruit de com perceben que la sentim els adults.

Segur que us ha passat algun cop, ser amb el vostre fill o filla, que comenci a córrer i ensopegui. I de sobte, un silenci en el que es queda congelat, sense plorar i tomba els ulls buscant-nos. A vegades, només veient la nostra calma s'aixeca i continua el seu recorregut, però si en trobar-nos en la mirada hi ha esglai i por és gairebé segur que començarà a plorar desconsolat.

Això ens indica que, en aquesta situació típica, no és tan important el dolor físic, com la percepció que tenim del dolor. Sabem que la percepció de perill i per tant d’inseguretat, bé donada en gran part per les nostres figures de referència.

Tenint això en compte, si nosaltres no estem preparats per afrontar la conversa amb calma, perquè ens sentim molt propers a la tragèdia o potser tenim algun familiar o amic que està patint com a conseqüència d'ella, segurament no serem les persones indicades per fer-ho amb els menuts. I no passa res. Podem buscar una altra figura referent que ho faci o deixar que l'escola realitzi aquesta funció.  

[GotaVerdaPle] I què els expliquem?

• [GotaVerdaBuit] A mesura que son més grans podem explicar més detalls, però en general cal ser concrets i utilitzar un llenguatge clar i assequible a la seva edat.
   
• [GotaVerdaBuit] A partir dels 9 o 10 anys pot ser útil utilitzar un mapa per ubicar la tragèdia.
   
• [GotaVerdaBuit] A vegades, hi ha infants que amb poqueta informació ja en tenen prou o que, fins i tot, no en volen saber més. Respectem-ho i no insistim en donar més informació de la que necessiten.
   
• [GotaVerdaBuit] En ocasions, però, després d'una primera conversa es poden generar altres qüestions i dubtes, que caldrà anar responent a mesura que els menuts sentin inquietuds.

[GotaVerdaPle] Algunes preguntes habituals...

• [GotaVerdaBuit] Això pot passar aquí? Entenc que tinguis por o et preocupi que ens pugui passar, però les catàstrofes no són habituals i estem segurs a casa. 
   
• [GotaVerdaBuit] Ha mort gent? Sí, una tragèdia com aquesta és una situació terrible on moren persones. I també provoca dolor i tristesa.
   
• [GotaVerdaBuit] Se solucionarà? Algunes coses sí, i d'altres no. Serà un procés llarg, però el que és segur que és hi ha molta gent treballant i ajudant perquè les famílies puguin tornar a la seva vida el més aviat possible. Si vols, podem pensar la manera d'ajudar nosaltres també. 

I, sobretot, procurem que no vegin imatges sense supervisió. Siguem conscients que la majoria d’informatius no estan pensats per un públic infantil sinó per a l’adult i l’impacte visual d’algunes de les imatges poden ser complexes de processar per ells.