La Natàlia Monràs sempre havia volgut implicar-se en el procés educatiu dels fills. Quan la primera filla va començar I3, el 2018, va entrar a formar part de manera molt activa de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Escola Josep Gras, a Sant Llorenç Savall. Quan va néixer el segon fill va deixar de treballar i va aprofitar per a involucrar-s’hi més fins que, fa dos anys, en va assumir la presidència. Pocs mesos més tard va començar a fer feina a jornada completa. Tenia menys temps per a tot, però ja hi estava compromesa i va continuar al capdavant.
Aquesta AFA gestiona, a través d’empreses subcontractades, el servei de menjador, els casals d’estiu, el servei d’acollida i les extraescolars. I no només. També promou la participació i cohesió de les famílies en esdeveniments diversos, organitzen un bon grapat de festes a l'any, fan propostes pel pati i impulsen activitats per fomentar la igualtat de gènere.
Tota aquesta feina ingent i voluntària la lideren i assumeixen sobretot set mares del centre. Alguns homes han col·laborat puntualment en alguna tasca. Un pare ha creat el nou web de l’associació. Però sempre són les mares qui hi col·laboren més activament i la presència d’homes és molt puntual, explica Monràs, i es queixa que "les AFA aporten beneficis a tota la societat en detriment de l’economia de les dones".
A dos-cents metres de l’escola hi ha la llar d’infants del poble on, de nou, formen l’AFA vuit mares. És clar que aquests dos no són casos excepcionals. Segons les dades del portal de transparència i dades obertes de la Generalitat, un 79% dels membres de les AFA de Catalunya de tots els nivells educatius i tipologies són dones. Un 38% d’AFA són exclusivament femenines i un 86% reuneix majoritàriament dones.(*)
Són dones, també, la gran majoria de persones que consulten les xarxes socials de l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), les que segueixen la seva actualitat, les que participen en els tallers i a les activitats connectades amb la gestió de les AFA. I una xifra més: un 83,6% de les persones que responen l’enquesta de satisfacció de les associacions federades s’identifiquen amb el gènere femení.
Les AFA són el mecanisme per vincular les famílies amb l’educació dels fills de manera col·lectiva. Tenen el paper de controlar que el sistema educatiu funcioni bé. Però la participació en les AFA "no crida als homes perquè és una tasca invisible i relacionada amb la cura i l’educació dels fills", admet la directora de l’aFFaC, Lidón Gasull.
Amb l’objectiu d’interpel·lar més als homes, l’aFFaC ha modificat l’estratègia a les xarxes socials després d’advertir, per exemple, que ells miren menys l’Instagram –on tenen més seguiment– i més el LinkedIn. També han impulsat canvis en el protocol dels centres amb relació a la comunicació dirigida als pares: "En una reunió amb el tutor, si hi va la mare sola ningú demana pel pare, però sí que passa al revés", explica Gasull.
La necessitat d’espais no mixtos per a homes
La gran aposta per guanyar paritat a les AFA va arrencar l’any passat amb un programa de formació batejat com a Homes-AFA, nodrit amb 460.000 euros provinents de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes. Es tracta de quatre tallers dirigits principalment a homes sobre temes vinculats a les cures dels fills i que són formació reconeguda pel Departament d’Educació.
Un dels subprojectes d’Homes-AFA és l’Escola d’Homes Formadors, plantejada per acadèmics de tot Catalunya i l’estat espanyol. Just acaba d’arrencar amb 92 persones inscrites, de les quals només quatre són dones. D’acord amb la portaveu de les famílies, aquest programa sorgeix de “la necessitat que als homes els parli un igual”.
Un dels homes formadors és Cesc Laporta, educador social especialitzat en masculinitats igualitàries, i ho diu ben clar: “L’estrany seria que hi hagués més homes a les AFA”. Arran d’un procés personal de revisió, Laporta va fundar El Taller, des d'on treballa amb perspectiva de gènere amb homes a través de la formació i la facilitació de grups. “Ens han educat als homes per a fer-nos destacar en l'esfera pública, i socialment se’ns ha dit que l'educació no era per a nosaltres”, argumenta.
[playbuzz]
[/playbuzz]
Precisament, en un dels tallers que imparteix, dos pares –homes– que han deixat la feina per tenir cura dels fills, han lamentat recentment que els espais per a mares i pares solen estar enfocats a les dones i sovint se’n senten exclosos.
L’educador, en aquest sentit, reivindica els espais no mixtos amb l’objectiu que els homes comparteixin les dificultats derivades d’una educació basada en l’exaltació de la competitivitat i el domini: “Els problemes de gestió emocional són una constant”.
Així, canviar realment les jerarquies de poder, passa, per a Laporta, per “aprendre a confrontar una actitud masclista a un amic”, fer un treball específic amb els homes “perquè atrau més els homes” o animar-los a assumir la corresponsabilitat des de discursos “engrescadors”.
El més important, afirma, és que han de ser els mateixos homes els qui caminin activament cap al canvi en un procés de compromís personal. I la paternitat, no ho dubta, és una finestra per capgirar el model arcaic: “És com una crisi personal vital que ens situa davant el dilema entre reproduir el que hem viscut o construir alguna cosa diferent i de la que no tenim referències per als nostres fills”.
(*) Nota: Per obtenir aquestes xifres s’han descarregat les dades del portal de transparència i dades obertes de la Generalitat i s’han analitzat amb l’ajut de programari especialitzat. El còmput s’ha dut a terme amb base als càrrecs de les juntes. Sovint tots els vocals no hi figuren i, per tant, el percentatge podria ser encara menys paritari. Pots consultar més dades en aquest document, elaborat per l’analista de dades Carles Sala Cladellas.
