[inicicentrareport]L'inici d'un nou curs o el retorn de les vacances escolars implica canvis importants: rutines, horaris, organització i emocions a flor de pell. No és estrany, doncs, que aquests dies les persones adultes interroguin als menuts amb la constant i poc imaginativa pregunta: “Tens ganes d’anar a l’escola?”. I, a sobre, com a societat esperem en la resposta bona predisposició i un somriure… Però el cert és que no totes les criatures ho viuen així. 

[intext1]
Sabem, des de fa temps, que al néixer ja tenim alguns aspectes que son dins del nostre llegat genètic, com el color dels ulls o la pell, però també trets relacionats amb la nostra personalitat i caràcter. Son el que anomenem temperament. 

El temperament es veu influenciat sempre per les nostres experiències de vida posteriors, per com ha estat l'entorn, l'afecte, les circumstàncies angoixants, l'estil dels meus criadors… Per tant, a vegades hi ha trets de temperament que poden veure's potenciats a mesura que creixem o bé disminuïts en funció de com sigui la meva vivència.

Existeixen 7 dimensions de temperament: 

[GotaVerdaPle] Moviment: li cal moure’s molt o poc?
[GotaVerdaPle] Ritmes biològics: va evolucionant dins del temps esperat per la seva edat (patrons de son, alimentació, motricitat…)?
[GotaVerdaPle] Novetats: s’apropa o s’allunya de situacions o persones desconegudes?
[GotaVerdaPle] Estat d’ànim: reacciona amb alegria i positivisme o ho fa com a observador i veient més els inconvenients?
[GotaVerdaPle] Intensitat: sent les emocions de forma potent o reacciona amb neutralitat?
[GotaVerdaPle] Sensibilitat: els estímuls com la llum, el soroll, les textures l’incomoden?
[GotaVerdaPle] Adaptabilitat: davant dels canvis és capaç de sobreposar-se en poc temps o li cal un període més llarg per integrar les noves situacions? 
[intext2]
Iniciar un nou curs escolar posa en marxa tots aquests aspectes de temperament i, per tant, és d’esperar que cada infant reaccioni de formes diferents en funció de la seva pròpia essència.  

Com a famílies i adults que acompanyem la criança, és el nostre deure respectar el seu tarannà i donar eines i recursos per transitar de forma equilibrada els canvis i les noves situacions que toqui viure. 

[noticia]717[/noticia]
[GotaVerdaPle] Què podem fer com a famílies?

[GotaVerdaBuit] Preparar-nos a nosaltres mateixos/es. Sovint ens centrem molt en les criatures però ens descuidem de mirar cap a dins. Com estic jo? Quines pors tinc? Com em sento? Què estic transmeten al meu fill?

[GotaVerdaBuit] Evitar dipositar expectatives i pors. Cada criatura viurà el procés a la seva manera i la nostra funció no és controlar-ho, sinó acompanyar-ho. 

[GotaVerdaBuit] Que l'inici escolar no sigui el monotema. No per parlar-ne tota l'estona i preguntar-los constantment faré que aquesta etapa sigui més fàcil, de fet hi ha criatures que s’angoixen més. 

[GotaVerdaBuit] Una manera d'estimular la motivació és implicar el nostre fill/a en els preparatius. Comprar la motxilla plegats, la bata, els estris que li calguin…

[GotaVerdaBuit] Preparar-nos com a persones adultes per a sostenir la seva reactivitat. Hi ha criatures que poden necessitar més temps i més paciència per part nostra que altres, no les comparem. Que sentin que estem al seu costat en aquest ritme.

[GotaVerdaBuit] Evitem els interrogatoris un cop hagin tornat a l'escola. Com a mares i pares tenim molta necessitat de saber què han fet i com han estat aquestes hores sense nosaltres, però hi ha petits que no accepten gens bé que els fem preguntes sobre l’escola. Respectem-ho també.

[GotaVerdaBuit] Mantinguem una bona comunicació amb l'escola i el/la mestre/a per vetllar per la seva adaptació. 

[info]Meritxell Almirall (@meritxellalmirall) és psicòloga infantil i fundadora del centre de psicologia infantil i maternitat SOM PARES[/info]
[ficentrareport]