L'escola és, per a la bona part dels alumnes, la principal via d'accés al coneixement del català. Així ho prova l'estudi Drets i usos lingüístics dels infants i els adolescents a Catalunya. Per això és fonamental que, a més de garantir l'estudi acadèmic de la llengua, també es potenciï el seu ús en les relacions entre infants i adolescents, tant a dins de l’aula com a fora.

Moltes famílies tenim el català com a llengua habitual, però això no sempre es trasllada en els entorns socials dels nostres fills com, per exemple, el pati de l'escola, les extraescolars o les activitats esportives, d'oci i lleure. Per què passa? Responem a aquestes preguntes i oferim solucions i recursos transformar-ho en l'entorn familiar, els centres educatius i les entitats de lleure i esportives. 

• Per què a casa parla en català i amb els amics i amigues en castellà?

En general, la llengua en què es parlen els infants i joves plurilingües no respon a una decisió conscient. Aquests fan la tria influïtda per les relacions que estableixen amb els seus iguals, per als dibuixos animats i sèries que veuen, per les cançons que escolten i sobretot, per l’exemple dels seus referents.

Si en els espais informals i de lleure els nostres fills i filles no ens veuen utilitzar el català de forma natural, ells tampoc ho faran. Acabaran optant per altres llengües que associen a moments d'oci i diversió molt lligats en el seu consum audiovisual que actualment està molt globalitzat.

• Per què els mestres i monitors són també exemples lingüístics?

La societat catalana actual reflecteix els canvis demogràfics dels darrers anys, ara les famílies són plurilingües. Els infants i joves que no tenen el català com a llengua familiar hi accedeixen a través de l'escola. Aquesta ajuda que puguin aprendre una llengua, però sense relacions de proximitat i sense referents propers que el facin servir, per a molts infants i adolescents el català acaba sent una llengua distant que no acaben ni de parlar ni d'escriure mai prou bé i amb la qual no senten cap vinculació.

Per això és tan important el paper dels professionals de l'àmbit educatiu, del lleure i de l'esport. Ja que a part d'ensenyar la llengua, també hi han de generar empatia. La comunitat de mestres, monitors i entrenadors esportius té l'oportunitat de convertir-se en referent lingüístic i sobretot de crear vincles positius amb el català basats en l'exemple i l'experiència personal.

Cal ser conscients que només amb les classes, els infants i els joves mai no es faran seu el català. Necessiten viure’l en la vida real, i això vol dir ajudar-los a fer-lo servir als passadissos i als menjadors, als camps d’esports i als poliesportius, als caus i als esplais, i a totes les activitats de lleure educatiu i extraescolars. Si el nostre exemple en aquests espais és que renunciem al català, els estem dificultant no sols l’accés al coneixement, sinó que els privem de la motivació per aprendre’l.

• Com podem animar infants i adolescents a fer ús del català?

Hi ha dues motivacions bàsiques per aproximar el català als infants i als joves: la percepció d’utilitat i la vinculació emocional. Les llengües són útils abans que res perquè ens permeten manegar-nos millor al carrer, als mercats, a l’escola i a la feina, en el lleure i en l’entreteniment.

Les llengües ens preparen per a la vida laboral, però també ens donen accés a unes xarxes, a una cultura, a uns esdeveniments i a una gent que altrament no ens serien igualment accessibles. En aquest sentit, quan fem el català més necessari en la vida quotidiana —i ho podem fer simplement mantenint-nos tranquil·lament en català en una conversa distesa amb gent que tot just comença a aprendre’l— estem reforçant la motivació dels qui no el dominen perquè l’aprenguin. Al capdavall, una llengua és útil perquè serveix per relacionar-se amb altra gent i perquè permet participar plenament i en igualtat de condicions en la vida d’un grup humà com un més.

És precisament a través d’aquesta pràctica personal que es generen les vinculacions emocionals i simbòliques. La vinculació emocional amb una llengua implica viure experiències significatives privades, no simplement professionals o acadèmiques, en aquesta llengua. Per això és tan important activar la llengua en situacions i relacions personalment rellevants. Sense aquestes vivències, la llengua resta com un artefacte comunicatiu aliè i distant, del que acabem sentint-nos exclosos.

És per això que és tan important que els referents educatius, esportius o del lleure dels infants i dels joves apostin per l'exemple personal i els parlin en català independentment de si és la seva primera llengua, fins i tot si, d’entrada, aquests no el dominen o no els corresponen. En el món actual, és segur que els nostres infants i adolescents tindran molts referents en castellà i en anglès que els atrauran cap a llengües globals. Però en les relacions personals, tot està en les nostres mans. És sobretot aquí que podem generar vinculació personal amb la llengua, i és aquí on és més imprescindible fer-ho.

Recursos i solucions per a impulsar el català en tots els àmbits:

• Per a les famílies

Les famílies són models d’ús de la llengua i poden ajudar en l’aprenentatge i l’ús del català dels seus fills. Si encara no el saben, és important que donin exemple aprenent-lo, ja sigui en cursos formals, participant en activitats com el VxL o simplement demanant de practicar-lo amb amics i coneguts.

Les famílies també poden estimular l’aprenentatge i la vinculació amb la llengua per vies més familiars, com ara aprofitant els jocs en català, gaudint de la cultura, el lleure i els audiovisuals en català, el cinema en català o adreçant-se en català als amics dels fills. Sent conscients del seu paper com a models lingüístics, les famílies transmeten també estima per la llengua.

• Per als centres educatius

El claustre coneix les necessitats pedagògiques prioritàries dels alumnes i pot impulsar accions concretes per fomentar les competències lingüístiques més febles (expressió oral, comprensió lectora…). El projecte lingüístic de centre és l’instrument que serveix per recollir les accions més adequades en cada cas i perquè el claustre en faci el seguiment i la valoració de resultats. 

Hi ha molts recursos perquè l’escola pugui introduir el català en activitats no estrictament acadèmiques. Com ara organitzar activitats lingüístiques lúdiques com els campionats de Scrabble i de Paraulògic, els tallers de teatre, de vídeo o de cant, el padrinatge lingüístic i els tallers de doblatge, entre molts altres.

• Per a les entitats de lleure i esportives

En el cas de les entitats, l’ús habitual del català tant en les informacions escrites com en les comunicacions orals —a les reunions, als esdeveniments, i molt especialment en les relacions amb infants i joves— és la mesura més adequada per donar normalitat a la llengua.

Les entitats també poden ser molt eficaces com a eina d’inclusió lingüística dels nouvinguts, per exemple, remetent-los al centre de normalització lingüística més proper.

A més, les entitats poden donar instruccions perquè els seus treballadors fomentin l’ús del català en les seves activitats, i també poden ser proactives per ajudar els treballadors que encara no el saben a aprendre'l i a fer-lo servir amb naturalitat.