El camí cap a la maternitat no implica el mateix procés per a totes les dones. A vegades, convertir-se en mare pot ser una gran cursa d'obstacles en la qual és necessari superar dificultats que puguin sorgir en el camí. Un d'aquests és l'endometriosi, una malaltia present en el 10% de les dones en edat reproductiva, que pot arribar a afectar la fertilitat de qui la pateix.

No obstant això, els avenços científics en el camp de la reproducció permeten tenir una perspectiva positiva i optimista per fer front a les conseqüències de l'endometriosi, de tal manera que sigui possible l'embaràs.
 
El diagnòstic precoç és la clau per avaluar de manera primerenca la situació de cada pacient i fer front als efectes de la malaltia sobre la capacitat reproductiva de la dona.

• Què és l'endometriosi i quins són els símptomes? 

 Aproximadament, 190 milions de dones al voltant del món pateixen endometriosi. D’aquestes, un 30-50% veuran directament alterada la seva fertilitat. A l'Estat, s’estima que aquesta patologia afecta dos milions de dones, i el seu diagnòstic pot arribar a demorar-se uns vuit anys de mitjana.

Això és degut al fet que no totes les pacients presenten símptomes, que aquests es poden confondre amb altres patologies i que, a més, en alguns casos, se n'ha menyspreat la simptomatologia.
 
L'endometriosi és una malaltia crònica que consisteix en l’aparició i el creixement anòmal del teixit que recobreix l’interior de l’úter, anomenat endometri, fora de la cavitat uterina. Pot afectar el peritoneu pelvià, els ovaris, les trompes de Fal·lopi, l’intestí i l’aparell urinari.
 
El manteniment i desenvolupament de les lesions depèn de les hormones del cicle menstrual, i pot provocar una reacció inflamatòria a la zona on es desenvolupa, habitualment dolorosa.

Es tracta d’una malaltia crònica que cursa amb un dolor intens durant la menstruació, les relacions sexuals i en defecar o orinar, que afecta sobretot la qualitat de vida de qui la pateix. A més, provoca dolor pelvià crònic, distensió abdominal, nàusees i fatiga, i pot arribar a originar trastorns com l’ansietat, la depressió i problemes reproductius.

Addicionalment, una endometriosi ovàrica podria generar quists que, segons la seva mida, poden afectar el teixit sa, cosa que impacta en la reserva ovàrica. Quan la patologia es localitza a l’aparell intestinal, apareixen símptomes com l’estrenyiment o els còlics, i quan s’ubica a la via urinària pot provocar símptomes en la micció.

En alguns casos d’endometriosi, els implants poden créixer a la cavitat peritoneal, més enllà dels genitals interns, i arribar a ser plecs peritoneals profunds entre el recte i la vagina. Aquest tipus d’endometriosi profunda sol ser especialment dolorosa.
 
No obstant això, en tractar-se d’una malaltia crònica hormonodependent, és freqüent que pugui millorar amb l’arribada de la menopausa.

• Si tinc endometriosi, em costarà tenir fills?

És important saber que l’endometriosi no sempre afecta la fertilitat. El 50% d’aquestes pacients gestaran de manera natural sense dificultats. La resta patiran dificultats reproductives causades per l’efecte de la malaltia sobre la quantitat i qualitat dels oòcits, així com per les distorsions anatòmiques ocasionades per les lesions a la pelvis.
 
Per això, les especialistes de la clínica FecunMed, especialitzada en fertilitat, aconsellen intentar buscar l'embaràs de manera natural, especialment en dones menors de 35 anys. És recomanable realitzar una consulta a l’especialista per obtenir una valoració personalitzada que permeti prendre decisions individualitzades i estratègiques, en funció de la simptomatologia i del desig reproductiu al llarg de la vida de la dona.
 
En cas de patir una esterilitat associada a l’endometriosi, el desig de la maternitat no té per què desaparèixer, ja que és possible donar-hi solució a través de tècniques de reproducció assistida, com la inseminació artificial i, especialment, la fecundació in vitro.

La tècnica de la inseminació artificial consisteix a dipositar a l’interior de l'úter una mostra de semen prèviament processada al laboratori, mentre que la fecundació in vitro (FIV) és una tècnica de laboratori que permet fecundar un oòcit amb un espermatozoide fora de l’úter.

• Quin és el procediment? 

Un diagnòstic precoç i la valoració de la preservació de la fertilitat són clau per avaluar i tractar de manera personalitzada la situació de cada pacient, i amb això trobar la millor solució per fer front als efectes adversos de l’endometriosi sobre la capacitat reproductiva.

Les especialistes de FecunMed aconsellen valorar la vitrificació d’òvuls com una bona mesura per preservar la fertilitat de la dona jove amb endometriosi sense desig d’embaràs a curt termini.
 
Aquesta tècnica permet que, malgrat la patologia, una dona que preveu gestar en un futur, pugui aconseguir-ho a través d’un procés de congelació ultrarràpida dels oòcits. D’aquesta manera, es preserva el potencial d’aquestes cèl·lules de forma intacta fins que la dona consideri que és el moment més adient per ser mare.

• Hi ha tractament per a l'endometriosi?

Encara que es desconeix amb precisió l'origen d'aquesta patologia i no existeix cap tractament per curar-la, sí que hi ha disponibles diferents alternatives per alleujar-ne els símptomes i intentar controlar-ne la progressió.
 
El tractament s'ha d'individualitzar en funció dels símptomes, el desig d’embaràs i les necessitats de cada dona. En els estadis més lleus, la pacient amb endometriosi pot no mostrar símptomes. És per això que el més convenient és que un especialista en realitzi seguiment mèdic, ja que podrà valorar en cada moment si existeix la necessitat de prescriure un tractament.
 
En alguns casos, es podrà fer ús de medicaments antiinflamatoris que ajudin a calmar el dolor. En d’altres, serà necessari dur a terme teràpia hormonal per regular les hormones implicades en el cicle menstrual, i en els casos més greus, s’haurà de valorar la cirurgia amb l’objectiu d’eliminar les lesions i restablir l’anatomia pelviana.
 
L’endometriosi té un gran impacte tant psicològic, com sexual i social en les dones que la pateixen. Uns hàbits de vida saludables, el tractament adequat amb seguiment dels especialistes i l’assessorament reproductiu són clau per millorar la seva qualitat de vida.
 

---

Amb el suport de