Fa tot just dos anys del llançament del renovat Super3, sota la nova marca SX3, i en aquest poc temps el panorama audiovisual català, dirigit al públic infantil, ha aconseguit capgirar del tot els mals auguris que alguns estudis havien fet aflorar. Parlem de dades públiques que havien contrastat fa vuit anys la migració de prop del 50% d'aquesta franja d'edat cap a les plataformes, majoritàriament en mans d'empreses internacionals o estatals, on el contingut infantil era bàsicament en castellà. Un canvi de patró comparat amb el que vam viure les generacions precedents, que teníem a l'abast molta menys diversitat de contingut i es reduïa a poder-lo consumir en línia.
Sí, els pares i mares que van créixer molt marcats per Bola de Drac o l’Arale, patien en veure orfes les seves criatures de referents en català. La causa d'aquesta migració alarmant era múltiple i responia, sobretot, a la manca d'oferta renovada, a l'envelliment d'un model audiovisual infantil i, també, a les dificultats creixents per regular i controlar les plataformes per garantir que complien amb el percentatge obligat d'oferta en català.
Per sort, la recent consolidació de plataformes audiovisuals catalanes, com ara 3cat o Filmin, sumat l'increment estratègic d'inversió per a nous productes infantils, ha fet que avui les nostres criatures tinguin a l'abast la possiblitat de consumir un ampli registre de dibuixos i pel·lícules en català. La gran dificultat ara rau en la tria, ja que la oferta s'ha multiplicat exponencialment i dificulta discriminar en termes de qualitat, també educativa.
Quins dibuixos veies tu als anys 90? Creus que eren millors abans o ara? Si ets mare o pare, segurament, tindran ben present els dibuixos en català que van marcar tota una generació.
Bola de Drac, El Doctor Slump, Doraemon o Shin Chan van ser llavors alguns dels més populars. I encara que cap d'ells passaria el test de Bechdel i que, a més, estan carregats de violències i estereotips, són encara molt estimats per la gran majoria de nosaltres ja que van contribuir a forjar la nostra identitat. Tant és així que alguns, per aclamació popular, perviuen encara, com és el cas de Bola de Drac que ha tornat per la porta gran acumulant més d'1 milió de reproduccions en deu dies. I d'altres també mítics dels 90 han quedat més oblidats com ara Candy Candy, un personatge rebel encara que estereotipat. O Capità Planeta, una sèrie de superherois ambientalista força visionària i que avui seria de plena actualitat.
Però els anys 80 i 90 també va ser una època daurada per a l'animació catalana, que es va fer un lloc al mapa internacional amb propostes com Les Tres Besssones, 10+2 o Els Fruittis.
Avui, les grans estrelles en aquest sentit són en Mic i Titó, dos personatges no animats que han arrelat entre el públic més petit. Però les plataformes audiovisuals també allotgen una àmplia gamma de dibuixos animats d'èxit traduïts al català. La sèrie més esperada i incorporada recentment és La Patrulla Peluda, però també n'hi ha d'altres molt apreciats pel públic infantil i amb grans valors educatius: Els germans Kratt, Leo el Guardabosc, Mironins,...
I el teu fill o filla, quins dibuixos mira?
