Us hem escollit les festes majors i fires d'estiu més interessants i entretingudes per anar amb criatures. Hi trobareu propostes de falles per Sant Joan, festes del segar i batre, festes de mar per la mare de Déu del Carme, plantada d'arbres fruiters i molts gegants, cercaviles i correfocs. I és que als mesos d'estiu, cada cap de setmana és festa major a diferents pobles de Catalunya.
[festesmajorsifiresestiu]
Falles d’Isil - 23 de juny (Vall d'Aran)
Les Falles és una festa que se celebra a Isil durant la nit de Sant Joan. És una festa de culte al foc, com moltes d'altres que se celebren en aquestes dates. Una cerimònia d’origen ancestral que es porta celebrant ininterrompudament coincidint amb el solstici d’estiu. La gent del poble baixa per la muntanya carregant troncs encesos fins al centre del poble. És una celebració plena de màgica i espectacularitat.Va ser declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional el juny de 2010, i el desembre de 2015, juntament amb 63 pobles pirinencs de Catalunya, Aragó, França i Andorra, les Falles d’Isil van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Més informació aquí.
Diada dels Raiers - del 4 al 7 de juliol a La Pobla de Segur (Pallars Jussà)
La diada dels raiers, se celebra des de 1979 i rememora aquest antic ofici dedicat al transport fluvial molt important a la Noguera Pallaresa. La festa comença el dissabte al matí, a la Presa de la Llània, uns cinc quilòmetres riu amunt, on té lloc el muntatge dels rais, seguint l’antiga i tradicional tècnica dels raiers pallaresos. L'endemà aquests pugen dalt dels rais i comença el descens pel riu.
Durant aquests dies de festa també hi ha activitats relacionades amb els raiers, algunes d’elles es fan en el Museu dels Raiers al proper poble de Pont de Claverol. A més, de sopars i dinars de germanor a la riba del riu. Més informació aquí.
Festes del Segar i Festes del Batre a Avià - del 8 al 9 de juliol (Berguedà)
El segon diumenge de juliol els segadors d’Avià homenatgen a la figura del pagès rememorant les tradicionals feines del camp. Així el públic pot veure demostracions pràctiques de les feines de segar i batre, tal com es feien antigament, amb animals i les eines que s'empraven per a dur a terme les tasques al camp.
També hi ha un esmorzar típic de pagès, concerts de música a l'aire lliure i ball rodó. Hi podeu trobar fira d'artesans, trobada de puntaires i degustació del pastís del segador. I activitats lúdiques i espectacles per a totes les edats. Més informació aquí.
Fe
sta major Pirates i Premianencs - del 9 al 14 de juliol a Premià de Mar (Maresme)
La Festa Major de Premià de Mar viatja en el temps fins als segles XVI, XVII i XVIII per rememorar les èpoques en què els pirates atacaven les costes del Mediterrani. Durant els dies que dura la festa, la vila es converteix en un escenari de lluita entre els pirates que volen envair el territori i els premianencs que el defensen. La vila s’omple d’actes pirates i premianencs i també d’actes tradicionals com el correfoc, el ball de Festa Major, el ball Tronera o les danses populars, entre molts altres. Més informació aquí.
La Festa de la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent de la mar, se celebra en diferents poblacions marítimes de tota la costa. Com cada any, la Confraria de Pescadors de Palamós amb la col·laboració de l’Ajuntament organitza aquesta festa plena de tradició. Entre totes les activitats cal destacar l'exposició de treballs manuals i artesania realitzats per dones de pescadors palamosins i el gran ball de revetlla.
A més, també té lloc una missa solemne i una processó que, amb l’acompanyament dels geganters i grallers de Palamós i la cobla Baix Empordà, conduirà la imatge de la Verge fins al port pesquer de Palamós on s’ubicarà a bord d'una de les embarcacions de la Confraria per realitzar una processó marítima. Aquesta compta amb la participació de bona part de les barques de pesca del port de Palamós i d’altres embarcacions menors que en fan l’acompanyament. Més informació aquí.
F
esta i romeria dels Fanalets de Sant Jaume – 24 i 25 de juliol a Lleida (Segrià)
La festa de Sant Jaume de Lleida rememora una antiga llegenda que explica que Sant Jaume, en el seu peregrinar apostòlic, va passar per Lleida, on va fer parada per descansar i recuperar forces. En arribar de nit i haver d’anar a les palpentes, es va clavar una punxa al peu que li va impedir continuar caminant. Els àngels van acudir en el seu auxili amb fanalets, la llum dels quals li va permetre poder treure’s la punxa i continuar el camí. Una altra versió de la llegenda explica que van ser els infants de Lleida qui van sortir amb lluminàries per auxiliar l’apòstol.
Els dies previs a la festa, s’organitza un concurs de fanalets, una exposició i uns tallers dirigits als infants, així com diverses manifestacions de cultura popular. El 24 de juliol hi ha la missa i la benedicció dels fanalets a l’església del Carme, i a continuació una processó popular i festiva, de la qual en són protagonistes els infants i els fanalets, acompanyant la imatge de Sant Jaume pels carrers de Lleida. I el 25 de juliol al matí hi ha una missa a la Capella del Peu del Romeu que resta oberta durant tota la jornada. Al llarg del dia, s’organitzen diversos actes, entre els quals destaquen un repic de campanes a la Seu Vella de Lleida i la trobada de Jaumes, Santiagos i Iagos. Aquesta celebració ha estat reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional i inscrita en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Més informació aquí.
El final de juliol a Mataró és sinònim de festa. Foc, música i cercaviles són alguns dels protagonistes de més d'un centenar d'activitats que any rere any treuen al carrer als seus habitants, tant de dia com de nit. Cada any, el dia 25 de juliol al vespre hi ha la Crida de la Festa Major - Les Santes, es dona principi a cinc dies de festa.
S'organitzen activitats per a tots els gustos i per a tots els públics: des de la Nit Boja amb el Desvetllament Bellugós i l'Escapada a Negra Nit, fins a l'Anem a Tancar, l'última cercavila. També hi ha actes tradicionals i populars com la Missa de les Santes, en honor a les patrones de la ciutat: Santa Juliana i Santa Semproniana, els focs artificials i, fins i tot, les Matinades que recorren els carrers de la ciutat per a anunciar l'arribada de la Diada. És considerada una de les millors festes majors de Catalunya, va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional i està inclosa en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Més informació aquí.
Festa Major i Festa de l'Arbre Fruiter - del 14 al 17 d'agost a Moià (El Moianès)
Un dels actes més emblemàtics de la festa major de Moià és la festa de l'Arbre Fruiter, que se celebra ininterrompudament des de l'any 1905 i que pretén mantenir viu l'esperit d'un moianès il·lustre: el tenor Francesc Viñas.
La festa major de Moià se celebra cada any per la Mare de Déu d'Agost, pels volts del 15 d'agost. L'acte central és el 17 d'agost i també serveix per retre homenatge a la gent gran. Per això, al matí hi ha l’ofici solemne a l’església i una ballada de la gent gran. A la tarda es fa la plantada d’un arbre per part d’una personalitat important d’arreu del país. La festa acaba amb el cant de l'Himne de l'Arbre Fruiter, escrit per Joan Maragall i musicat per Enric Morera, i que és interpretat per part d’un cor de cantaires. Més informació aquí.
Aquelarre - del 30 d'agost a l'1 de setembre a Cervera (La Segarra)
L’Aquelarre de Cervera és la festa del foc, la música i les bruixes de les Terres de Ponent, una explosió de cultura popular que se celebra a la ciutat de Cervera cada últim dissabte d'agost. Aquesta festa popular de les Terres de Lleida va néixer l’any 1978 per recuperar i redescobrir l’emblemàtic carreró de les Bruixes de la vila. En honor a aquest carrer, la festa es va anomenar aquelarre, que significa reunió de bruixes.
La celebració consisteix en una cercavila formada per bruixes, diables, dracs, cuques i monstres que recorren els carrers principals de Cervera. Quan arriben a la plaça Major, tothom invoca el Mascle Cabró, una figura cabdal de la festa, que dona el permís perquè comencin totes les activitats programades: concerts, espectacles de carrer, balls i correfocs. La festa se celebra el darrer cap de setmana d’agost i també té la seva versió infantil, l’Aquelarret. Tota la informació aquí.
Festa major de Sant Fèlix - del 29 d'agost al 2 setembre a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
La Festa Major de Vilafranca se celebra en honor a Sant Fèlix, patró de la ciutat, del 29 d’agost al 2 de setembre. Per la conservació del seu folklore i riquesa cultural, ha estat declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
Hi podeu veure cercavila de gegants, correfocs i sobretot castells. La diada de Sant Fèlix és clau per a tot el món casteller. Les colles participants sempre fan una demostració dels seus millors castells. Més informació aquí.
Festes del Tura - del 6 al 10 setembre a Olot (Garrotxa)
La Festa Major d’Olot, més coneguda com les Festes del Tura, són de les més reconegudes i vitals del país. L’any 1997, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va declarar les Festes del Tura d’Olot com a Festes d’Interès Nacional. Aplega milers de persones durant 4 dies a la capital garrotxina i és una ocasió ideal per gaudir d’una ciutat meravellosa.
Durant 4 dies entorn el 8 de setembre, dia de la festivitat de la Verge de la Tura (patrona d'Olot, la capital de la Garrotxa viu un esclat de festa. Entre els actes més esperats cal destacar la cercavila de gegants de la Faràndula, el pregó i tot seguit l'esclat del Volcanet, el correfoc, ball a la plaça Major, "Encierru" i la Batalla de Flors. Més informació aquí.
Festa de la Sal de l'Escala - 21 de setembre (Alt Empordà)
La Festa de la Sal va néixer el 1997, per commemorar el III centenari de la construcció de l'Alfolí de la Sal, antic magatzem on arribava la sal per mar, procedent de les salines d'Eivissa o Torrevella i es distribuïa als pobles de l'interior.
És una festa de participació popular que rememora i homenatja els orígens pescadors i saladors de l'Escala, recreant com era la vida quotidiana, fa més de cent anys. Inclou una mostra d'oficis mariners, escenes de la vida quotidiana de l'època, balls i cançons tradicionals i la cuina marinera. També incorpora elements antiquíssims del seu patrimoni immaterial com el Ball del Drac i el de la Farandola. Des de l'any 2015 ha estat inclosa oficialment al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Més informació aquí.
