La Margot Ripoll, psicòloga i logopeda, ens explica quan ens hem de preocupar. "La majoria dels sons es desenvolupen a certes edats segons la maduració de la criatura i de les estructures implicades en el procés. Per tant hi haurà sons que apareguin més tard que d'altres i això es considera normal", apunta.
[GotaVerdaPle] Quins són alguns d'aquests indicadors? La també logopeda Anna Creus ens facilita una cronologia per edats:
[GotaVerdaBuit] Als 2 anys haurien d'estar presents totes les vocals.
[GotaVerdaBuit] Als 3 anys, els sons consonàntics "m", "n", "ny", "p", "t", "k", "b", "d", "g", "f", "s", "j" castellana, "y", "ch" i "l", així com els diftongs.
[GotaVerdaBuit] Als 4 anys se li sumarien els sons "r" entre vocals i els grups consonàntics
[GotaVerdaBuit] Als 5 anys la "r" a final de paraula o síl·laba, la doble "rr", la "z" castellana, el so "s" sonor del català, la "ll", la resta de grups consonàntics amb "l" i amb "r".
Aquesta cronologia està basada en el 75% dels infants que serien capaços d'emetre cadascun dels sons. Si més enllà d'aquestes edats hi ha dificultats amb algun dels sons, es recomana consultar amb un/a professional de la logopèdia per fer-ne una avaluació i considerar la necessitat d'intervenir.
[GotaVerdaPle] Com es corregeix?
Els trastorns dels sons de la parla es corregeixen amb reeducació logopèdica i teràpia miofuncional, que rehabilita la funció orofacial a través de massatges, tonificació i col·locació de la postura lingual entre altres coses.
És important saber que això no és aplicable en tots els casos. La logopeda Anna Creus precisa que les dificultats de parla que no són conseqüència d'un dany neurològic no es reeduquen amb teràpia miofuncional i, per tant, aquí els massatges i la tonificació en zona oral no serveixen per les reeducacions de parla.
[GotaVerdaPle] Quin és el procés?
En primer lloc, cal fer una valoració en profunditat i una revisió complerta de l'aparell bucofonador. I en els casos que es pugui fer una reeducació logopèdica, caldrà treballar en diferents objectius, com per exemple, la discriminació del so, el punt d'articulació, o la col·locació de la llengua i la repetició i generalització del so a la parla espontània.
Sempre hem de treballar amb una metodologia lúdica, motivadora amb activitats dissenyades tenint en compte els interessos dels nens i nenes. És molt important facilitar pautes i exercicis a les famílies per treballar a casa.
[GotaVerdaPle] I a casa? Com els podem ajudar?
És molt important treballar diàriament els exercicis de reeducació logopèdica. Haurem d'intentar parlar-li lentament i amb una pronunciació clara, fent servir frases simples, però evitant la parla infantilitzada.
No l'hem de corregir directament, és millor fer una correcció indirecta donant-li el model del so correcte quan li contestem. És fonamental no acabar les frases per ell ni evitar aquelles paraules que continguin el so que li costa.
També haurem d'intentar no repetir aquelles paraules o expressions que diu malament, encara que facin gràcia, perquè això el motivarà a les repeticions de manera incorrecta.
Hem de controlar les ganes que tinguem que parli bé a la primera, i felicitar-lo pels petits intents de millora, encara que siguin petits. És molt important evitar comparacions o parlar de la seva dificultat o progrés com si el nen/a no estigués al davant.
En casos determinats es pot recomanar exercitar la musculatura amb aliments sòlids i la retirada com més aviat millor el xumet.
El més important és buscar temps per parlar i oferir-li un espai d'expressió. Fer-li preguntes obertes i evitar preguntes que pugui respondre amb un sí o un no.
[ficentrareport]
