Hi ha un esport idoni par a cada edat? Què hem de tenir en compte quan fan extraescolars esportives? El Dr. José Manuel Siurana, cap de Cardiologia Pediàtrica i Medicina Esportiva de l'Hospital HM Nens, resol aquests dubtes i altres qüestions en aquest interessant #CriarTalks amb la nostra comunitat.

• És important que les criatures practiquin esport?

Sí, molt. I vetllar perquè no el deixin, perquè l'habitual és que a partir dels 9 o 10 anys, que és quan fan el canvi de primària a secundària, abandonin les activitats esportives. L'esport té una funció cabdal en totes les etapes de desenvolupament.

Jo sempre els dic a les meves filles que cal educar ment i cos. També és important criar-les en un cos definit, que no hi hagi ni sobrepes ni pes baix, que siguin capaces d'aguantar tota una caminada si aneu en família a fer un passeig, que no s'ofeguin perquè no estan acostumades a fer esforços a l'aigua...

Sovint, ens venen criatures a la consulta que es queixen que es fatiguen molt, i veiem que no hi ha cap patologia de fons si no que es tracta simplement d'una falta d'hàbits. 

• Hi ha biaix de gènere en la pràctica d'esport? 

Sí, malauradament el percentatge d'abandonament de l'esport és més gran en nenes. No tant als 9 o 10 anys, però sí als 13 o 14, l'etapa adolescent. Les noies dediquen més hores a l'estudi i deixen en segon terreny l'esport. I cal fer aquest labor de convèncer que no només és la ment el que hem d'educar, sinó també el cos i que l'hem de mantenir.

• Hi ha un esport idoni?

Morfològicament i ideològica tots els infants són diferents. Una criatura pot ser bona atleta de fons i no de velocitat... Tendim a generalitzar, a tallar-nos tots pel mateix patró, però el cert és que cadascú té les seves mides i preferències.

El més important per la motivació del nen o nena i perquè no l'abandoni és que faci l'esport que més li agradi. Hi ha criatures que els agrada més l'esport grupal, i d'altres que els agrada més l'individual. I hi ha infants que els agrada més la pilota i d'altres que prefereixen una altra tipus d'eina o el seu propi cos. Vull dir que està clar que l'esport d'equip té una sèrie de beneficis socials, o de beneficis de formar part d'un grup, però l'esport individual també té una sèrie de beneficis, posar-se reptes i objectius personals...

• Com ha de ser la pràctica esportiva segons cada edat?

- Durant la primera infància, és important estimular l'esport amb activitats familiars, anant al parc o sortint a la muntanya.

- A partir de primària es pot introduir l'esport amb activitats extraescolars, atenent una mica el que la criatura li agrada. El recomanable és fer de dos a tres sessions a la setmana d'esport reglat.

- Quan arriben els deu anys, que comencen a fer ja més intensitat, hi ha dos grans tipus d'esports. Hi ha els que són més aeròdics, de moviment, i els que són més aeròbics, que és més força. Llavors trobaràs esports que tenen un 90% d'aerobi i un 10% de força, com el futbol. I trobaràs esports que tenen un 50-50, com el bàsquet, que té molt de component de força, però també de resistència. O l'atletisme, et diria que és quasi resistència en general.

• L'esport està molt associat a la competitivitat, això és un estímul o una càrrega?

Depèn de la criatura, però el cert és que en termes de beneficis per la salut, no cal competir. L'esport cardiovascularment és més saludable aquell en què no arribes a la intensitat màxima. És molt millor una pràctica diària, ser actiu diàriament, i fer dos o tres sessions a la setmana d'esports una mica més intenses, però no cal competir. 

• Hi ha una obsessió creixent ara entre adolescents per cultivar el cos fent molt d'exercici. Quin paper hem de tenir aquí les famílies?

Primer hem d'entendre per què, per exemple, quan fan enquestes a infants de primària i secundària, els primers responen que les figures més important són els pares, mentre que a secundària et responen que són els amics. El factor social i el "vull sentir-me bé" està molt present en els adolescents. 

Com a mare o pare li has d'ensenyar una sèrie d'hàbits, dir "em sembla molt bé que vulguis tenir bon físic, però has de menjar". Perquè el problema és que restringeixen molt de menjar per poder tenir millor físic.

Si vols ampliar la informació, mira el CriarTalks amb el Dr. José Manuel Siurana, cap de Cardiologia Pediàtrica i Medicina Esportiva de l'Hospital HM Nens: